domingo, 2 de agosto de 2009

COM UN CRESOL

Com si fóra d'un cresol,
la llum que li cal
-i per fi-
pareix li pot arribar
de l'església menys clerical.
La llum del seny,
de la mà d'un crist social,
no tant popular,
del cresol d'un cel nou
que il.lumina mentides,
i al pou del necessitat
posa música als últims dies...

Com un cresol,
que a l'espai confús confon,
ja no sé
si al Xiri li dóna llum
o la llum...és ell!.

I, confús, confesse:
no sé molt bé el que he escrit,
però el resum és
que allò dels “últims dies”
m'ha fet feliç.

No hay comentarios: