DE MOLINER FUGIRÀS...

Perquè aquesta comèdia
amb actes de drama,
sainet o entremès
que es diu democràcia,
acorrala a l'innocent
en continu assetjament...

La utopia ho és per defecte
i el efecte és nefast;
que no ha de moldre,
arròs o blat,
qui no més vol ser alcalde
per tapar els seus forats.

I el eixemple...
per onsevulla que vulgues mirar:
a Catarroja, un PAI,
“re-parcelació” en Albal.
Convergència d'interessos
-politicament dispars-
amb euros del veïnat...

Que els moliners que conec,
els conec com gent honrada.
I els dos pobles citats,
d'alcaldes
d'oposats colors de corbata,
un t'acorrala en blau
i l'altre a la manera roja.

Però tinc clar una cosa,
que la ideologia,
la democracia o el partit,
és només corfa que els tapa!.

(Ells són ells,
i el que s'emporten, nostre!)