miércoles, 26 de agosto de 2009

SÓC

Sóc un home
de poques ales.

Però vull volar...

Sóc un jove
de llarga edat.

Però vull somiar...

Sóc una hora
del temps que em queda.

I ho vull encara!.

domingo, 23 de agosto de 2009

PAISATGE NET

Paisatge net, amb creus i bous,
paisatge roig,
de carreteres secundàries
sense asfalt.
Pedra als costats i en els ponts
sobre rius i barrancs.
Per dalt, el Sol
i de quan en quan un cartell
que ens diu els quilòmetres
que falten per arribar.

Paisatge de sempre i d'abans,
de viatge estiuenc
actual i ancestral...
d'abraçades i somriures
i silencis de paraules.
De pares i fills que es volen
sense etiquetes ni traumes;
De Déu infinit damunt d'ells
sense mitjançar capellans
ni psicòlegs familiars.

Paisatge net...i sa,
on es paga, a l'eixida,
el peatge que una mare
porta de casa preparat:
braços arromangats i el berenar,
per als fills, per al pare,
i un bon term de café
com li agrada al cunyat.
Paisatge rural...i net,
amor familiar, satisfet !.

(Què passa?, volia escrure'l)

sábado, 22 de agosto de 2009

COMPLIRÀ EL PP...?

Es pregunta Catarroja
Descoberta.

Estarà acavat el Joan XXIII
-col.legi- al setembre ?-

I ara diu l'espai confús,
i què, si no ho està?

S'enutjaran els fidels?,
li retiraran el vot?.

Clar que no!.
Doncs, aleshores,
riu-te i viu, PP!,
que el dolorós problema
del capritx educatiu,
ni ara ni mai,
sembla ser el teu.

És l'estiu
i el trascendent
i el greu...
descansen.
Com descansa la rajola,
i els xiquets,
sense escola!.

Complirà el PP?.
Dubtes?,
per ventura no compleix,
tot allò que calla
i-covard i astut-
mai no ha dit?.
Però SEMPRE ho hem sabut!.

Subtil fil del engany,
que podrem o podran,
al setembre, reivindicar
front als culpables a l'ús:
“si el col.legi no està obert
és culpa de Zapatero,
o, a lo millor, de Ferrús.

(En tot cas, els dos darrers,
són...i responen, quan cal!.
Però el poble no vol veure'l)

viernes, 21 de agosto de 2009

LA VERITAT LLUNY DE CASA

I dic la veritat però sóc conscient
que és relativa o presumpta.
Baix d'un cel i una brisa
que recorden la distància
que hi ha entre la sidra i l'orxata,
entre la poma i la taronja...
un agost, una terrassa,
i un desengany de- ai!-
una amiga o lo que siga,
em fan ser testimoni
d'un relat de Catarroja:

D'una alcaldessa que va haver
-va haver una vegada tal cosa?-
que de tenca albuferenca,
es va convertir en polp.
Va estendre els seus tentacles
i va tancar les vergonyes...
Va dir, “allà vaig” i va anar.

El poble seu sap a on.
I, la seua amiga, ja ex,
segons sembla, ara també.

Quan torne parlarem,
que és d'Albal, per si és igual
la veritat prop de casa.

Clar que tot açò,
altres i jo
ja ho sabíem d'abans.

(Pobre Xiri, tots li assenyalen
amb el dit. Però, què és un rifle
sense balí ?.)

martes, 18 de agosto de 2009

ALGUNES COSES

Algunes coses no naixen.
Es creen
o s'ho creuen.
Els homens
i- vaja!-també les dones,
l'hi inventen.
Construeixen,
taüts o carrosses,
amb una carabassa
en alienes factories
sempre fora de casa.

Algunes coses,
com el barri o la llar,
són realitat molesta...
i es creen
o s'ho creuen,
nous carrers
amb nous cantons...

Algunes coses,
no podem imaginar-nos
qué fàcils són
de vendre!.

I creixen,
com abans els boscs,
en qualsevol poble,
però no en qualsevol lloc:
hi han per a això, bars
i parròquies que, de concilis,
passen de llarg.

Glòria a les...
algunes coses!,
respetem-les
encara que siga
per la seua antiguitat.

(Tant de bo que em llegires,
fulla perduda entre pàgines
d'un “misal”)

lunes, 17 de agosto de 2009

NO CREGUEM EN...

La bondat d'alguna gent
que mai no perdrà dignitat,

perquè no s'ha assabentat d'ella.

La víctima que plora
quan la taverna està plena,

perquè l'escena falseja.

No creguem en qui renega
del seu origen, que disfressa,

perquè la identitat seua és falsa.

No creguem, no crec!,
ni en ells ni en elles...

perquè es creuen mel d'abelles.

I són picada de vespes.


(A l'actriu de bar, perquè interpreti...
que em sé el seu origen)

domingo, 16 de agosto de 2009

LA DESCOBERTA I L'ENQUESTA...

Hereus del franquisme, val!.
Però no els lleves mèrit:
són de la seua collita,
de la seua pròpia idiosincràsia,
les subtileses a l'ús,
delicadeses d'abús.
Hereten la dictadura...
però amplien el negoci.

El país era un
i alguna titella ministre.
Teníem un Paco...i lluny!.
Ara en tenim més ...i massa!.
I, a més, prop de casa.

D'aquell ens passàvem els grisos,
alguns sabem per on;
d'aquests i d'aquest,
inadequats com som,
ens lliure Déu!.

Però, val!,
l'error no són els hereus.
És d'un poble,
que, ignorant o poregós,
els vota...perquè vol!.

Clar, que això,
ho paguem tots!.
I ens anem acostant,
sobris i a poc a poc,
a coneixer veritats.

Molt bé per Catarroja...
la Descoberta.

sábado, 15 de agosto de 2009

DEDICAT A L'ALBA

Primera hora
i nom
tan estimats.

Alba del dia
i ...primera collita
de la familia;

cinquè rebrot
del viscut i benvolgut
clan de parauletes:

perquè celebres
el sant, felicitats!.

Perquè em sé com eres
sóc oncle encantat.

QUINZE D'AGOST

L'Església celebra
l'assumpció o el que vulga,
de Maria, de la Verge;
és quinze d'agost
i és festa...
Què més cal
si ens permet menjar i beure?.
Si hi ha diners
per a un regal,
per a fer-li a qui celebre
el dia del seu sant!.

Si el regal és de paraules,
pot ser barat o gratis;
pot ser d'amor o records...
com que evoque el primer any:
polsera de pedres verdes,
de viatge per la mar
tu i jo...i ta mare.

Que ja apuntàvem maneres!:
seguim en el verd,
com de branques de palmeres.

Seguim...jo seguisc igual,
volen-te com aquell any.
I, que dure!, ta mare davant.

Feliç dia del sant,
eclesiàstic o de laic enamorat.

PRESÈNCIA D'ELLS

A poques hores de distància
ja endevine
la llum i el so que han d'omplirme
de promesa i constància...

Quan els arbres anuncien
la nit a la casa
i les ombres dibuixen
una flama que no abrasa...

Ja estaran ací.
I tornaran a cridar-nos
les veus treballoses de l'amor.

Complicat frenesí
de queixes i sigilosos passos.
Pel desitjat filial retorn.

(Benvingut, ramat. Vos esperàvem!)

viernes, 14 de agosto de 2009

ASSAIG DE L'ÀNSIA

Càlida i baixa, la veu
suspesa de tres cordes
amb tres colors definits:
el roig de la sang,
sang d'avantpassats morts
o per vida ferits;
grog d'or heràldic
amb el que ens hem criat
-molts, alguns o tots-.
I el morat confús,
convertit per l'ús
en emblema alternatiu...

Serà que és,
més prop de la vida,
d'un ànsia inmensa,
l'única eixida?.

Serà que l'ànsia s'humiteja
per llàgrimes velles?,
o serà que flameja
“el seu eco al vent...”?.

Serà la càlida veu d'ella,
o la punxent noblesa d'ell?.

Pot ser l'ànsia d'home cec.
Però estime a la parella.

(A Pere i Maria Euhenia i les
xarrades en el Hort.
Entre vers i cervesa, vostre!)

miércoles, 12 de agosto de 2009

SILENCI

Silenci no és
només callar;
aquest és
silenci covard,
lleig
i pobre
com el silenciat.

Silenci pot ser
la expressió més digna
de rica saviesa,
generosa,
valenta
i culta.

Silenci,
de veu i de gest,
d'honradesa
i llibertat;

silenci elegant...
si se sap callar.

(El respecte em condiciona.
No el fet, sinó la paraula:
descanse en pau.)

martes, 11 de agosto de 2009

A PESAR D'AIXÒ

A pesar d'ells,
goig sempre patent
en la pell,
i per ells,
aire permanent
de desdeny.

A pesar de l'ala dreta,
que mai s'adreça
en cap vol net
de nets ocells,
el rostre d'ells
sembla content.

A pesar del sentiment
propi i meu,
perquè l'errat sóc jo,
tinc l'ingenu atreviment
d'esperar la veu,
a pesar d'això.

(També els arxivarà
alguna causa Déu ?)

lunes, 10 de agosto de 2009

NOVES LLUMS ( i/o nous camins)

Camina descalça el camí
cap al seu cim.
Camina amb peus serens
els passos que li falten
fins a la mare nit.

A l'altre costat,
on la llum es fa ànima,
ànima i jaç s'ajunten...

el jaç les fa dos de fet;
la resta ho faran les mans
i l'almoina del vent.

L'ànima i llum m'esperen
en el tàlem del temps.

(dedicat a D.L.,mans al piano
mentre jo escric açò )

domingo, 9 de agosto de 2009

M'ESTIME EL TEMPS

El que he tingut sense ser meu,
el que he venut massa barat.

Però m'estime més el d'ara endavant.

Amb goig em guarde
el temps lluitat en nom d'un treball;
el temps, llarg i intensiu,
defensant d'un nom la dignitat...

Però m'estime més el que ara he començat.

M'estime el temps
de la meua vida que vull meua.
Perquè crec que me l'he guanyat,
pagant la voluntat aliena.

M'estime el temps
i, amb la caricia de l'estima,

m'estime el temps que encara em queda.

sábado, 8 de agosto de 2009

FICTÍCIA LLUM

Fictícia llum que dóna un piano,
quan veus, sense mirar
però com un allau de mirades,
l'altre horitzó de les coses.

Fictici temps de les hores
dels dies qualssevol,
que, del piano, les notes
fan dissabte.

Llum i fum dels ulls que es tanquen,
per efecte, per defecte,
reduït aforament
d'un espai encara ample.

Llarg i callat el silenci
que, respetuós i voluntari,
despulla l'auditori...

Canvia el compàs
amb l'esclat de mans, que parlen
a les mans del pianista.

Aplaudeixen i demanen,
a la llum i al art que tornen.
I a la nit de l'Hort que seguisca!.

(Voluntari -i també respetuós-
ho vull dedicar a tots els companys
que creuen en el creïble. I han fet
que jo sàpia somiar en un concert
com aquest. Per la seua hospitalitat,
al H.F., gràcies!)

CEL HORTOLÀ

Mereix partitura
i de mestre gran.
Donem-los temps!.

Cel de reflexos blaus,
del blau de tots
els que estimem aquest cel...
a més d'altres tons
de verds, rojos o grocs.

Ample el pentagrama
i ample l'espectre;
cel d'horta encara
a pesar del miserable.
Papers damunt de la taula
i no per a fer tractes
d'hortalisses ni taronges.

Es tracta de vendre
el cel hortolà de casa.
No seria un pasdoble
la música desitjada,
caldria un requiem
en memòria
del cel que avui té Catarroja.

Que s'arrisque algun mestre,
que una banda del poble
ja interpreta alguna nota.

Els donem temps?

jueves, 6 de agosto de 2009

DE MOLINER FUGIRÀS...

Perquè aquesta comèdia
amb actes de drama,
sainet o entremès
que es diu democràcia,
acorrala a l'innocent
en continu assetjament...

La utopia ho és per defecte
i el efecte és nefast;
que no ha de moldre,
arròs o blat,
qui no més vol ser alcalde
per tapar els seus forats.

I el eixemple...
per onsevulla que vulgues mirar:
a Catarroja, un PAI,
“re-parcelació” en Albal.
Convergència d'interessos
-politicament dispars-
amb euros del veïnat...

Que els moliners que conec,
els conec com gent honrada.
I els dos pobles citats,
d'alcaldes
d'oposats colors de corbata,
un t'acorrala en blau
i l'altre a la manera roja.

Però tinc clar una cosa,
que la ideologia,
la democracia o el partit,
és només corfa que els tapa!.

(Ells són ells,
i el que s'emporten, nostre!)

ACTUAL O PRESENT

Agost, quatre encara, incipient.
Dies per davant
d'estiueig diferent.
Sol gratuït i trasllat barat,
com abans,
barret de palla i bicicleta.
Un plat en taula a migdia
i per dormir lloc de sobra,
tot el camp,
o tot el lloc de la casa.
Convidat i amic,
tinc el repòs del estiu,
com d'altre temps si vull,
a l'Hort de Ferrís,
.
Des del sentiment d'ací,
desde la terra d'horta,
el poc de verd que queda
i alguna vetlada grata,
l'espai confús,
aquest estiu no tanca.

Si ens deixen,
emprarem el suport
de la nit fresca,
o la suau brisa de l'alba...
o l'hora de sesta.
O quan la colla se'n vaja
(dic la colla que molesta).

En agost, la flor es fa mustia
i la lluita es calenta,
però no es fon.
Actual o present ,
el vol continua
i les ales...no es detenen
mentre no s'acabe l'aire.

L'aire del ja veurem!

martes, 4 de agosto de 2009

RECERCA

Busque
el que sé que hi ha,
que existeix,
que està.

Espere
de la recerca,
veure la primera fulla
brollar de la terra,
mirant cap amunt.
I de dalt,
mirant-nos,
espere i busque
l'ull que ens cal.

I la mà
i la voluntat;
que existeix,
que està.

COM SI HAGUERA VOLGUT

Com si haguera volgut
dur a la casa més llum;
projectar a l'exterior,
del foc assasí, el fum...
Com si hagueren volgut,
la parella
de troncs de palmera
-vençuts!-
inundar l'ànima meua
amb un rebuf d'aire pur,
deixava veure l'eixida del sol.
Avui, dos buits s'omplien
de culpa reconeguda.
Avui, han volgut rentar la culpa
amb dos camions amb grua.

La sinuosa silueta
de dos centenaris arbres
ja no està...
la glòria-manipulada-de les proves,
permet seguir el ball
de la falsa llibertat.
Un camión molt gran
s'ha portat
dos troncs de palmera.
I la vergonya dels imputats.

Com si haguera volgut
rentar la merda...
pagat per la suor nostra,
l'acció de la Generalitat.

(Caldria felicitar al “picudo rojo”
i al “azulado Camps.”. No ho faig!)

domingo, 2 de agosto de 2009

COM UN CRESOL

Com si fóra d'un cresol,
la llum que li cal
-i per fi-
pareix li pot arribar
de l'església menys clerical.
La llum del seny,
de la mà d'un crist social,
no tant popular,
del cresol d'un cel nou
que il.lumina mentides,
i al pou del necessitat
posa música als últims dies...

Com un cresol,
que a l'espai confús confon,
ja no sé
si al Xiri li dóna llum
o la llum...és ell!.

I, confús, confesse:
no sé molt bé el que he escrit,
però el resum és
que allò dels “últims dies”
m'ha fet feliç.