COM A ROSELLES

Com a roselles
que entapissen l'erm,
substituint el cultiu
que no fem.
Com el seu vermell
descarat,
com el pecat
d'algun semtiment.

Ara em veig,
sense voler, com elles,
substituint;
de roig encès,
impertinent.
I sense un altre motiu
que ocupar
terra i temps.

Però també,
com a les roselles,
que la gent del camp
les mira,
tinc l'atenció.
I ,justa i recíproca,
la gent, que és com jo,
té la meua.

Raonem
baix un sostre d'estrelles.
Tornem a raonar,
mesclant veus doctes
amb altres profanes.
Vivim el camp
sota amenaça.
Envoltats de roselles.

(Diumenge, dia del gos a Les
Barraques. En l'Hort, la Gossa
Sorda canta Borinot)