LA NOGUERA MENUDA

Nascuda espontània; corfa tendra.
Discreta i callada; sempre a punt,
mirant cap a la porta, per a donar
el bon dia a cada jornada.

Noguera que escriu l'absència
d'una altra, més gran i morta.
Ella és, ara, pràctica presència:
mesura del temps que li queda a l'horta.

Ombra de caseta de fusta de revolta.
Veu i paraula; poètica fulla verda
que, elegant, es bressola a compás del vent.
I , al aire del temps, vol anar creixent,

i donar anous...
i el seu amor, als seus amants.

També, si cal, cervell i trellat
a qui la vulga arrancar.

La noguera menuda té un ideari:
quan passen molts anys,
en el seu demà imaginari,
descansar al mateix lloc!.