A FORÇA DE FANTASIA

De què aprofita la realitat?
A força de fantasia, l'espiritualitat es confon amb la materialitat. I no cal dir-ho, això també és llibertat!, tant si t'agrada com si no; la consistència o falta de ella, la raresa de l'ambient, la simplicitat de només un nom, batejat en aigües culpables de dimoni, com a l'únic reu de responsabilitat, ajuda a la confusió. Més encara, arrodoneixen el decorat, amb el barroquisme que la clientela demana, les alteracions soci-geogràfiques fetes a la mesura que cal: camp per poble, aquest per ciutat, que passa a ser comunitat...i, iniciat el correlat, s'arriba -es pot arribar- fins a l'Estat. I, ja des d'ací a l'Europa. Per què no?.

Per a diputat/diputada en el parlament europeu, votem Paco o Vicent (són noms d'hòmens ficticis). O Tereseta o Maria Empar (encara més irreals). Els motius per al vot són tan legals i democràtics -que ho són- com el...(no sé què citar).

Em ve a la memòria, i acabe, que en algun lloc he llegit: Que no aprove no vol dir que no estudie. Doncs, això!. Enhorabona a tots vosaltres. A tots els que no sou -i afortunadament- com d'aquests altres. Mirem cap amunt. I si cara el sol ens perjudica, una gorra de bona visera i cap endavant.