FOC DE REBEL.LIA

Foc engendrat en l'abisme de l'espera.
Encès sense pressa,
amb llenya pudenta feta foguera.

Branques seques de l'horta que vol morta
el ninot que ara es crema.
Llenyataires lliures heu fet la poda!.

I el goig serè de l'alegria, menuda,
controlada, educada encara.
Pel poc a poc de la conquesta...

Per la vanitat meua i d'avui,
de ser un entre vosaltres...
Foc que ja és flama de l'horta.

Flama que abrasa el risc de la pèrdua;
que, per l'aigua escassa, no s'apaga.
Foc de l'esforç d'home i de dona.

Forn on coure conjurs i sortilegis;
pira cremàtoria d'injustos privilegis.
Llar...i fumeral del fum que ja s'escampa.

Però, ara, és foc que il.lumina i calfa
els muscles que fan falta: per al camp,
per a l'horta i perquè sone una guitarra!.


(La colla organitzadora agraïx tota la
assisteància. L'habitual i l'excelsa companyia
nova. Gràcies i sempre benvinguts! )

Nit de Sant Joan. Hort de Ferrís