EL DIA GRAN

Sagrats en intensitat
i practicants
de l'honradesa

que el Déu misericordiós
(que a la flora i fauna
els recorde que també és meu),
ens manté la flama encesa.

Dia de festa al cor,
el calendari no importa
ni l'església que amb ell juga,

perquè el halo és de certesa:
l'amaneixer d'aquest dia
és l'alba també de l'ànima,
un tros de cel que baixa...i et besa.

Dia gran de corbata i camisa,
de mantellina negra
i ventalls a la Misa;

de pasodoble a l'eixida,
perquè el treball d'un any
en cercavila es lluïsca.
Festers i Sant, de la mà!.

I pausadament, transfigurats
per la Forma Sagrada
que acaben de rebre,

des de`l cel del carrer de baix,
que el día gran ha il.luminat,
entre música i traca,
!quin bes m'ha arribat!.

(Als meus pares; amb la devoció
a ells i a tots els Festers de Sant Pere
de l'any 1957 )