lunes, 29 de junio de 2009

COM A ROSELLES

Com a roselles
que entapissen l'erm,
substituint el cultiu
que no fem.
Com el seu vermell
descarat,
com el pecat
d'algun semtiment.

Ara em veig,
sense voler, com elles,
substituint;
de roig encès,
impertinent.
I sense un altre motiu
que ocupar
terra i temps.

Però també,
com a les roselles,
que la gent del camp
les mira,
tinc l'atenció.
I ,justa i recíproca,
la gent, que és com jo,
té la meua.

Raonem
baix un sostre d'estrelles.
Tornem a raonar,
mesclant veus doctes
amb altres profanes.
Vivim el camp
sota amenaça.
Envoltats de roselles.

(Diumenge, dia del gos a Les
Barraques. En l'Hort, la Gossa
Sorda canta Borinot)

DILLUNS : LA BOMBA

La que el temps sense vergonya
ha deixat fer-se malbé.
La ferida de mort per l'avaricia
que mata l'horta de set.

Bomba muscle del aigua
per portar-la fins al reg;
motor que la mou i trau fora
per mullar l'egoisme sec.

Bomba extractora, braç antic
com el recel
de més d'un home del camp
o del asfalt o del infern.

Dilluns, dia assenyalat
per fer-te la cura;
la mecànica ajuda
perquè tornes a parlar.

Mans del ferro i del acer
et trauran a ballar.
Tu diràs , sí!, al ball del aigua.
I, no!, a la mort del camp.

Que així siga,
exclamen, alçant-se, els regants
(supervivents del San Juan Bautista)

domingo, 28 de junio de 2009

LA NOGUERA MENUDA

Nascuda espontània; corfa tendra.
Discreta i callada; sempre a punt,
mirant cap a la porta, per a donar
el bon dia a cada jornada.

Noguera que escriu l'absència
d'una altra, més gran i morta.
Ella és, ara, pràctica presència:
mesura del temps que li queda a l'horta.

Ombra de caseta de fusta de revolta.
Veu i paraula; poètica fulla verda
que, elegant, es bressola a compás del vent.
I , al aire del temps, vol anar creixent,

i donar anous...
i el seu amor, als seus amants.

També, si cal, cervell i trellat
a qui la vulga arrancar.

La noguera menuda té un ideari:
quan passen molts anys,
en el seu demà imaginari,
descansar al mateix lloc!.

sábado, 27 de junio de 2009

EL DIA GRAN

Sagrats en intensitat
i practicants
de l'honradesa

que el Déu misericordiós
(que a la flora i fauna
els recorde que també és meu),
ens manté la flama encesa.

Dia de festa al cor,
el calendari no importa
ni l'església que amb ell juga,

perquè el halo és de certesa:
l'amaneixer d'aquest dia
és l'alba també de l'ànima,
un tros de cel que baixa...i et besa.

Dia gran de corbata i camisa,
de mantellina negra
i ventalls a la Misa;

de pasodoble a l'eixida,
perquè el treball d'un any
en cercavila es lluïsca.
Festers i Sant, de la mà!.

I pausadament, transfigurats
per la Forma Sagrada
que acaben de rebre,

des de`l cel del carrer de baix,
que el día gran ha il.luminat,
entre música i traca,
!quin bes m'ha arribat!.

(Als meus pares; amb la devoció
a ells i a tots els Festers de Sant Pere
de l'any 1957 )

LA CAVALCADA

Genet de rossí blanc,
falsari i fals,
seguit pels vasalls

de pelats genolls,
tapats pel rostoll
de palla de paranys
ja al descobert!

Tambor que proclama:
la segona dama
disfressada d'inocent;

però, fosca de llum
l'han reconegut,
i roda el fet i el desfet;
la traïció feta flama!

Repòs en la vesprada,
soroll de cavalcada
amb l'aire d'inocència.

Ara, el Sant i la barca,
plena d'il.lusió la xarxa,
pesquera de la decència
que ara no té Catarroja!.


(De clamor popular, destacar
la absència.)

viernes, 26 de junio de 2009

VINT-I-NOU DE JUNY : SANT PERE !!

Jo sé que el meu silenci ve de la comodidtat-
Com sé que jo vinc d'un carrer estret.
I sé, que més d'un jo és egocèntric,
i el que em mou a escriure així, és vanitat.

Sé tot això i no em retracte:
perquè he nascut i sóc; he viscut
i m'he nodrit. No sé si adobat prou,
en el barri excels de Les Barraques.

Què voleu?,
Sant Pere, com si fora meu!.

I el temporal, políticament incorrecte,
d'aprofitar-se de les claus
d'un Sant Pescador com el nostre,
fa que el peixos es rebel.len.

Ajuntament i algún fester,
busqueu un altre Port, una altra barca
i, sobretot, una altra xarxa!.

Que abans de saber que existía
Sant Pere i el dia del gos,
els barraquers ja gaudíem
la disparada de migdia.

Que tots som antics i moderns,
hem tingut iaios i pares.
I a pescadors i honrats,
Sant Pere és l'únic que ens guanya!!.


(Bones festes al Barri, al antic que jo em sé,
i al carrers afegits, benvinguts a Les Barraques

POLS I POLS

Pols en la carretera
que alça un cotxe al vindre.
A casa.

Pols accelerat
en detenir-se davant la porta.
Eixim a rebre'l. Què passa?.

Darrere la finestra
la mare escolta. L'àvia resa.
El Crist treballa !.

L'Ajuntament que cobra,
notifica, enredrant,
qualsevol cosa.

El pols del cor
puja i baixa.
L'advocat torna la calma.

El cotxe se'n va.
De nou, al camí, la polseguera.
Missió complida?.

Vindrà un dia
que els diran , des de dins, adéu!,
al cotxe, al correu i a ell!.

(És això el que vols, ajuntament?.
Potser no ho sapigueu, però és
detestable).

miércoles, 24 de junio de 2009

REVETLLA SENSE BALL

D'alcohol lleuger
i conversa intensa.
D'alguna cançó
i fantasia desperta.

Revetlla pobra en despesa
i rica en companyia;
de sant babtista
que la nit reivindica,

excusa que motiva
al creient i al ateu,
al qui pensa que no creu
i a qui l'inquietud obliga.

Revetlla en pau
on l'ànim té la porta oberta.
I no cal clau.

Guitarreig de l'horta
de dimarts i vint-i-tres
d'un juny que descansa.


(No!, no esperem que ho entenga
la colla que governa. A Catarroja.
I gràcies a Salvem per la seua flama.)

FOC DE REBEL.LIA

Foc engendrat en l'abisme de l'espera.
Encès sense pressa,
amb llenya pudenta feta foguera.

Branques seques de l'horta que vol morta
el ninot que ara es crema.
Llenyataires lliures heu fet la poda!.

I el goig serè de l'alegria, menuda,
controlada, educada encara.
Pel poc a poc de la conquesta...

Per la vanitat meua i d'avui,
de ser un entre vosaltres...
Foc que ja és flama de l'horta.

Flama que abrasa el risc de la pèrdua;
que, per l'aigua escassa, no s'apaga.
Foc de l'esforç d'home i de dona.

Forn on coure conjurs i sortilegis;
pira cremàtoria d'injustos privilegis.
Llar...i fumeral del fum que ja s'escampa.

Però, ara, és foc que il.lumina i calfa
els muscles que fan falta: per al camp,
per a l'horta i perquè sone una guitarra!.


(La colla organitzadora agraïx tota la
assisteància. L'habitual i l'excelsa companyia
nova. Gràcies i sempre benvinguts! )

Nit de Sant Joan. Hort de Ferrís

domingo, 21 de junio de 2009

QUI VOL, JA, EL CEL CLAR ?

Ara que ja ens hem acostumat:
a la nit fosca
de la mitja veritat;
a la quotidiana claredat
de la mentida,
a l'angúnia lenta
de la democràcia entesa
com l'entén l'ignorant atrapat.

Qui vol ja el cel clar,
si no es veu l'amenaça
ni es coneix la dignitat ?.

Qui vol ja, Catarroja!,
res més enllà de l'esperança
de veure'l eixir per la porta?.

sábado, 20 de junio de 2009

EN COMENÇAR

La plenitud en nàixer
la vam sentir tots igual;
fins al primer pas.
En començar a caminar,
arriba la diversitat.
I, des d'el mateix cel
i semblat cresol,
uns tenen la llum
i uns altres la foscor.

En començar...
a coixejar,
un ha d'agafar-se
d'on siga.

La plenitud en anar-se'n
la sentirem tots igual.

ACCEPTARÀS...

Acceptaràs, més tard
o més prompte;
enjorn ja no arribes.
Acceptaràs el veredicte,
assegut, sí, en el tron privilegiat
de ser, només!, cautelar.

Acceptaràs,
assumint deures i deutes.
Amb els altres, amb el poble.

És la llei, la dels hòmens,
la de l'home. La de Déu.
La resta no és res!.

viernes, 19 de junio de 2009

EL RIU JA NO ÉS EL RIU...

Ni els meus ulls
són el que eren...
però encara arriben a veure
la llum de dalt.

I a llegir el butlletí oficial,
i a escriure,
i a pensar...
i a cagarme, si cal,
en tot el que fa
pudor a fals,

o a pobre,
o a ignorant.

De tant en tant, la vida,
és bonica.
Però sempre, i tots!,
tenim el deure
i el dret,
d'estar assabentats.

Ho esteu vosaltres,
regidors i regidores
del govern local ?..

Si a data de avui
ho esteu,
a mi, aquest matí,
m'heu enganyat.

Potser perquè estic fixat!.

O que el potser
s'haja desviat...
i en la desesperació
de qui delega,
alguns de vosaltres
no sou més
que un vot quan cal!.

Ara et toca a tu.
I, a tu,
només vot itinerant,
demostrar que estàs viu.

Ara, quan ja
el riu no és el riu.

miércoles, 10 de junio de 2009

JA !

Ja sona...
el nou riu,
que no duu aigua.

A la vora seua,
una canya punyetera
que ofega.
La segona nota
de batuta urbanistica:
la insostenibilitat
de l'absurda música.

Ja sona el riu,
després de la revolta.
Ja baixa,
en línia recta,
el cabal
de merda falsa.

Directe al mar;
al mar de la justicia.
Ja era hora!.

martes, 9 de junio de 2009

MÉS TRAQUES EN CATARROJA

AQUESTA VEGADA CELEBRANT LA JUSTICIA I EL TRELLAT.
PER LA NOVA PARALITZACIÓ DEL NOU MIL.LENNI ( Que, sí!, sabem que és cautelar, però ja van dos...).
ENHORABONA A QUI CORRESPONGA. AL TSJ PER L'ENCERT; AL POBLE QUE JA SAP PER QUÈ I A LA RESTA, QUE HO ANIRÀ SABENT.
ENHORABONA ( i gràcies ?) AL GRUP SOCIALISTA, AL LOCAL ,ESPECIALMENT. AL SALVEM..., AL LLETRAT I A TOTS ELS DEMÉS (on l'espai confús vol incloure's).

NO ÉS PER LLANÇAR CAMPANES, PERÒ...PER A UNA TRAQUETA DISCRETA ?.

lunes, 8 de junio de 2009

A FORÇA DE FANTASIA

De què aprofita la realitat?
A força de fantasia, l'espiritualitat es confon amb la materialitat. I no cal dir-ho, això també és llibertat!, tant si t'agrada com si no; la consistència o falta de ella, la raresa de l'ambient, la simplicitat de només un nom, batejat en aigües culpables de dimoni, com a l'únic reu de responsabilitat, ajuda a la confusió. Més encara, arrodoneixen el decorat, amb el barroquisme que la clientela demana, les alteracions soci-geogràfiques fetes a la mesura que cal: camp per poble, aquest per ciutat, que passa a ser comunitat...i, iniciat el correlat, s'arriba -es pot arribar- fins a l'Estat. I, ja des d'ací a l'Europa. Per què no?.

Per a diputat/diputada en el parlament europeu, votem Paco o Vicent (són noms d'hòmens ficticis). O Tereseta o Maria Empar (encara més irreals). Els motius per al vot són tan legals i democràtics -que ho són- com el...(no sé què citar).

Em ve a la memòria, i acabe, que en algun lloc he llegit: Que no aprove no vol dir que no estudie. Doncs, això!. Enhorabona a tots vosaltres. A tots els que no sou -i afortunadament- com d'aquests altres. Mirem cap amunt. I si cara el sol ens perjudica, una gorra de bona visera i cap endavant.

jueves, 4 de junio de 2009

HO SABIA !

Sabia jo, crèdul que sóc,

que hi hauria solució.

Que la gràcia de Déu

estaria en algun lloc...


podríem eixir de la crisi

quan J.M., el messíes,

producte del seu desfici

i etíliques delícies,


diguera al món, sense rubor:

llibre va!.

Però el Jo sé...fa pudor,

com que això ho ha plagiat


dels seus correligionaris,

d'aquests que són ací a prop.

Que ja fa temps hem llegit,

al llibre d'actes d'aquest llar,

com eixir -impunes- de crisi

i que parega legal...


Autors, uns fills de J. M.

Editor, un poble que dóna pena.


(En Catarroja, cova de moda;

amb la sequera induïda

i arrossegant-me per l'horta)