LA MEUA DONA I JO

(I lo de meua no té sentit possessiu;

tampoc l'haguera aconseguit mai)

Lluna de mel

i per sorpresa;

tàlem de brossa seca,

coit protegit

amb condó cautelar.

Llum indirecta del cel,

ambien ideal,

les estrelles, baix consum

i encara nostres,

sense rebut a pagar.

El lloc existeix,

l'acció és un invent;

però estem contents...

cadascú fa el que pot

i té l'orgasme com vol.

Jo, almenys, acompanyat.

I debades...

Però no és barat!,

La minuta del lletrat,

les punyetes populars

i els preàmbuls, un poc cars.

Ho paguem a gust, tanmateix,

si en acabar la faena,

té cada un el que es mereix.

La lluna de mel,

qui no ho sap?,

no és eterna. Tu tampoc,

ni la història lletja del mal.

Però sí que ho és el lloc,

que tenim la dona i jo.

A veure com te l'apanyes

per a robar-nos això!.