BON DIA, MAIG

Estic en el poble,

bon dia, idiosincràsia

i bon dia fumeral!.

M'estic lliurant fins ara

de la grip aquesta,

la porca!;

potser perquè no isc

més enllà del límit definit

per l'horta.

Batien altres ales

al migdia i a la plaça.

S'esternudaven insults

contra el lliure de paraules...

Ai, la grip aquesta,

la intolerancia de sempre!

Tan clars com poc discrets,

els insults de la bona gent,

s'acompanyen de diners.

I es creuen sabuts,

il.luminats, ben vestits.

Contra això, què podem dir?

Bona tarda, maig,

mes marià

amb flors de tiges llargues,

que s'ofrenen a Maria,

encobreixen gürtels del ram

i defensen salvatjades.

A vegades,

contra l'insult i flors falses,

la pau, el Sol, els arbres...

(No sempre)