Místic i creient
el cel de dalt lluïa, immens,
amb el seu blau encès.
Intens.
Dolorosament
el cel d'avall, la terra del sòl,
s'esgarrava poc a poc.
I el nom.
Horta, nom que s'apaga
lentament.
Com el nom de Déu
i el de firmament.
Hort teu o meu,
pecat venial.
Te'l poden perdonar
si vius agenollat.
Mistic i creient,
de vegades generós,
el cel de dalt és de tots.
Afortunadament.
La resta d'icones
dins de l'esfera racional,
és un invent.
I tot no és legal.
Dolorosament,
en el cel d'aci tenim un cas.
(Catarroja, maig 2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario