Les ferides de la glòria sé que fan mal,
com l'amor o el cami mal triats;
que jo sé bé l'inici i la història
i no comprenc el destí que us heu llaurat.
Què bé se jo l'amor que us devora,
la humiliació i la por en cada aurora...
Aquesta mà que us domina, que ordena,
que a la cua us considera de pena.
Quan la seua avaricia ensopega, Déu!,
quin cos protegeix, sinó el seu ?-
La seua postura, dèspota i inhumana,
quant vos falta per a comprendre-la?.
Ets i sou fum i vent cap al oblit,
i, si cal, primers candidats al càstig.
Que amb vosaltres estic, com un bon veí,
però les proves em fan ser testimoni.
No sabeu més paraules que fanecades,
ni de diners més que el de vostres butxaques.
Jo, en canvi, sé de moltes vesprades,
d'incoherències i ignoràncies vostres.
De noms i cognoms que em calle
per respecte, per l'entorn, per l'aire
que respire a l'ombra dels meus arbres,
familia, llibres, amics...tan inestimables
com el calaix plé de merdes,
de cansaments i passos de captaires.
Passos desviats, com ara crec que són
els que esteu donant vosaltres.
(Vos deixe, que m'espera la festa,
després del goig de llegir la premsa)
No hay comentarios:
Publicar un comentario