I cent quatre punt quatre(FM). Les primeres- les del titol-són de suor, el cent i pico és la freqüencia de ràdio klara, que transistor i cabàs props, he escoltat per casualiat, quan tre-ballava en el camp.
Innata o inconscient la reacció; en sentir Catarroja, manca d'aigua, nou mil.lenni, hortaproductiva condemnada...cerque una ombreta, palpe la meua butxaca, duc el tabac, vaig a descansar i sentir el que diuen de la meua terra.
Locutor impecable, preguntes correctes. I les respostes?, jo les escoltava com si foren meues
Com si isqueren de ma casa.
El que sempre he pensat i comprovat: Els que diuen -diguem!- no al nou mil.lenni salvatge,són veus educades i autoritzades, formades, cultes i solidàries. Raons?, humanes, tècniques, i gens interessades: aigua no, per al consum necessari; aigua sí, i massa segons informes de fora del nostre consitori, quan les inundacions diguen allà anem!, sense demanar permis acap edil autoritari.
Les veus de les respostes, com que em sonen!, de què les conec?. Potser que siguen del poble. Una dona i un home...dos mestres de parlar bé. Quan sàpiga qui són, he de anar a felicitar-los.
Com que he sentit el favor que ens fa cada arbre, ara sé que un taronger fa molt més que donar taronges. I que més habitatges al poble, s'hauran d'afegir als que ja sobren...
Que no hi ha que oblidar que l'urbà depèn del medi rural.
Jo tampoc obldaré els noms d'Emili i de Pietat. Ni la freqüència d'ona. He gravat l'entrevista, per si de cas, perquè crec que -de moment- no aniran a canal nou.
Redéu, que m'he entretingut i ja tinc l'aigua a boquera...i al preu que val els vint minuts!.
(El locutor els acaba de preguntar de quin partit és l'ajuntament de Catarroja. Como jo ja ho sé i crec que voaltres també, agafe la gorra i el lligó i mén vaig a encaminar l'aigua cap avall.
Després a escoltar a José Luis, al zp del gra en el cul dels populars.Dissabte aprofitat!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario