miércoles, 27 de mayo de 2009

LA CONSIGNA

(amb ales de gavina)


La consigna teua, la vostra!,

que tu, inocent?, m'explicaves.

Recordes com et jactaves

i recordes que jo callava ?


En transcórrer la vida,

la que tu buscaves...

recorde com en ella hi havia

alguna cosa que no t'encaixava ?


Aleshores no ho comprenies.

Ho entens ara?.


(A un militant i regidor de butxaca)

martes, 26 de mayo de 2009

NOU RECURSOS, NOU!

Com el nou del nou mil.lenni.

Nou, de moment, que els tribunals

tramiten contra les veles e vents

d'un projecte inconvenient.


Inconvenient per al poble,

el que li importa a la llei;

la resta no deixa de ser...

totus tuus i tot per a ell.


Doncs, que no!, que ja està bé,

val que algún jutge,

s'haja despistat un poquet.

Justícia té l'ull tapat. No cec!

Urbanització i reparcel.lacio

no es poden, no es podien!,

tramitar conjuntament...

fins ho va dir el secretari,

el del ajuntament:

Açò, senyors mandataris,

açò no és de llei!.

Senyor secretari,

benvingut al clot... i adéu!.

I açò, la gent del poble

no ho veu?.


Ja n'hi ha prou!,

d'alegrar-me jo.

I el poble, de ser babau.

Tinc dos lliçons al meu cap:

una és que millor riurà

qui riga l'últim, val.


L'altra és que...

arbre a terra

tothom li fa guerra.


Tampoc és això!.


L'educat trellat

em fa deixar-lo

en sentida enhorabona

als nou denunciants.


(Ara, a escoltar en La Florida

al partit que tinc més prop...)

domingo, 24 de mayo de 2009

LA MÉS GRAN DE LES CRISIS...

La major, potser,

crisi de dignitat !.


Ja sé que per damunt

és la crisi de la fam.

Però la veiem des de lluny.

Com que en el poble,

mal que bé,

tenim pa !.


I fora de la mà

del company que ens governa,

un mar de crisi...


que cal mirar,

per a poder menjar

i viure digne i amb llibertat.


A més i tan clar com es pot,

cal mirar-lo des d'aci,

des del mateix

govern local:


Crisi financiera,

crisi alimentaria,

menyspreada la terra

disposada per als cultius...


crisi pel canvi climàtic,

nova invenció de l'esquerra?,

crisi de cervell i voluntat,

vella afició de la dreta?,

...i després de l'esmorzar,

faves fregides amb tomaca,

plat d'olives de la terra

i el cos arreglat...


em torna la crisi al cap;

pense el mateix:

per no fer el que no es fa,

la crisi major és de dignitat.


La fam es calma

amb un tros de pa.

I a Catarroja n'hi ha!

sábado, 23 de mayo de 2009

QUATRE GOTES...

I cent quatre punt quatre(FM). Les primeres- les del titol-són de suor, el cent i pico és la freqüencia de ràdio klara, que transistor i cabàs props, he escoltat per casualiat, quan tre-ballava en el camp.

Innata o inconscient la reacció; en sentir Catarroja, manca d'aigua, nou mil.lenni, hortaproductiva condemnada...cerque una ombreta, palpe la meua butxaca, duc el tabac, vaig a descansar i sentir el que diuen de la meua terra.

Locutor impecable, preguntes correctes. I les respostes?, jo les escoltava com si foren meues

Com si isqueren de ma casa.

El que sempre he pensat i comprovat: Els que diuen -diguem!- no al nou mil.lenni salvatge,són veus educades i autoritzades, formades, cultes i solidàries. Raons?, humanes, tècniques, i gens interessades: aigua no, per al consum necessari; aigua sí, i massa segons informes de fora del nostre consitori, quan les inundacions diguen allà anem!, sense demanar permis acap edil autoritari.

Les veus de les respostes, com que em sonen!, de què les conec?. Potser que siguen del poble. Una dona i un home...dos mestres de parlar bé. Quan sàpiga qui són, he de anar a felicitar-los.

Com que he sentit el favor que ens fa cada arbre, ara sé que un taronger fa molt més que donar taronges. I que més habitatges al poble, s'hauran d'afegir als que ja sobren...

Que no hi ha que oblidar que l'urbà depèn del medi rural.

Jo tampoc obldaré els noms d'Emili i de Pietat. Ni la freqüència d'ona. He gravat l'entrevista, per si de cas, perquè crec que -de moment- no aniran a canal nou.

Redéu, que m'he entretingut i ja tinc l'aigua a boquera...i al preu que val els vint minuts!.

(El locutor els acaba de preguntar de quin partit és l'ajuntament de Catarroja. Como jo ja ho sé i crec que voaltres també, agafe la gorra i el lligó i mén vaig a encaminar l'aigua cap avall.

Després a escoltar a José Luis, al zp del gra en el cul dels populars.Dissabte aprofitat!.

jueves, 21 de mayo de 2009

SOLETAT

Potser Maria de la...

o la Sole

de anar per casa;

regidora de la cosa

d'educar

-dret beneït per la democràcia-

el demà de Catarroja.


Què fa ?,

què respon aquesta dona

davant el fervor,

l'amor, el dolor

de mares i pares,

dels xiquets i les xiquetes

educats en barracons?.


Un vent de xiulits.

Un cor de queixes.

No són prou motius

per moure't l'alè al pit?.

Trenca el silenci, Sole,

i amb els xiquets de la mà,

porta'ls de veritat al col.le.


Intenta'l almenys!,

podràs perdre diners...

guanyaràs dignitat!!.


(Reclam semblat a la resta

de regidors i regidores)

martes, 19 de mayo de 2009

ESTIMAT POBLE:

Què s'ha fet de l'alegria,

d'aquells verges vents

del maig de Maria?.


Aquells sentiments

de poble fidel...

i blanc de comunións

que va fent-se negre.


Ai, poble de sempre!,

font de l'ajuntament.

Cel d'angels disposats

a donar-li aplaudiment.


Poble estimat,

silueta cristiana difosa

i alguna cosa àrab,

què t'ha passat ?.


Abans només treballar,

anar a missa...callar!.

Ara, l'única devoció

sembla ser concentració.


Serà que cal?,

serà que, al poble, hi ha mal?.


El respir per al guerrer,

limitat perfil d'alcalde,

quan el guerrer siga un altre

i passat el seu quefer.


Estimat poble nostre:

sort en això dels col.legis!.

Mentre, a València, en el jutjat,

actua avui l'honorable.


Ens veiem aquesta vesprada

en el cole nº 5

viernes, 15 de mayo de 2009

MÍSTIC I CREIENT

Místic i creient

el cel de dalt lluïa, immens,

amb el seu blau encès.

Intens.


Dolorosament

el cel d'avall, la terra del sòl,

s'esgarrava poc a poc.

I el nom.


Horta, nom que s'apaga

lentament.

Com el nom de Déu

i el de firmament.


Hort teu o meu,

pecat venial.

Te'l poden perdonar

si vius agenollat.


Mistic i creient,

de vegades generós,

el cel de dalt és de tots.

Afortunadament.


La resta d'icones

dins de l'esfera racional,

és un invent.

I tot no és legal.


Dolorosament,

en el cel d'aci tenim un cas.


(Catarroja, maig 2009)

jueves, 14 de mayo de 2009

LA MEUA DONA I JO

(I lo de meua no té sentit possessiu;

tampoc l'haguera aconseguit mai)


Lluna de mel

i per sorpresa;

tàlem de brossa seca,

coit protegit

amb condó cautelar.


Llum indirecta del cel,

ambien ideal,

les estrelles, baix consum

i encara nostres,

sense rebut a pagar.


El lloc existeix,

l'acció és un invent;

però estem contents...

cadascú fa el que pot

i té l'orgasme com vol.


Jo, almenys, acompanyat.

I debades...

Però no és barat!,

La minuta del lletrat,

les punyetes populars

i els preàmbuls, un poc cars.


Ho paguem a gust, tanmateix,

si en acabar la faena,

té cada un el que es mereix.


La lluna de mel,

qui no ho sap?,

no és eterna. Tu tampoc,

ni la història lletja del mal.

Però sí que ho és el lloc,


que tenim la dona i jo.

A veure com te l'apanyes

per a robar-nos això!.

I PER FI EL QUE ESPERAVA

Ho va trobar...

Camp malferit però viu,

horta amenaçada;

quatre dies de respir


que el camperol aprofita:

ja arreplega faves, bledes,

regant amb la poca aigua

i al preu de passar penes.


Ai!, si es quedara així...

segur que l'horta eixiria.


Ara labor d'una altra dona ,

la deesa del ull tapat...

la que pose en la balança

cada raó en un plat.


És açò el que buscava?

O alguna cosa no ix com cal?.

Pere està regant l'horta

i Rosa recull l'encissam.


Sí, mentrestant !. 

lunes, 11 de mayo de 2009

TORNEN

Tornen els tendres verds

a l'aspror grisa dels camps.


Verds del mentrestant, val!,

paral.lels al ambrat cautelar.


Tornen conreus camperols

i els cultius hortolans.


Emergint anàrquics però vius,

entre brossa de cicatrius.


Tornen els fruits a florir

i la flor sobirana a maleir.


En calma, por...poca llum

però assenyala foc, el fum.


El fum que no impedeix que:


Tornen veus a Catarroja

de rebuts d'aigua abusius...


de dictadura en aquest poble

o de redéu quin alcalde!


Tornen els tendres verds

i jo escric, per si de cas...

Qui sap ?

domingo, 10 de mayo de 2009

NO ÉS MES QUE...

No és més que una pausa.

Ho sabem !.

Cautela és la paraula,

que vol dir anar en cura,

precaució!.

Pense jo, si serà com aquell

que porta guardaespatles,

per si de cas!.


Pense també - quin costum!-

si serà que la justicia

mira l'assumpte de reull ?.


Que no ho sàpia ningú

però...

com que m'havia encomanat

a alguns sants locals,

seguisc pensant -mania!-


Ho hauràn fet ells?,

encara que sé

que els sants són de tots.


I els pobres, els sants,

hauran tingut

interessos encontrats.


No és més que...

el què és, i el que haja de ser,

serà!.


Però de moment s'han unit

el meu desig i el fet.

No em queda més que: Amen!.

sábado, 9 de mayo de 2009

STOP THE DIGGERS!

Doble satisfacció,

o ha estat triple?... (*)

Ho explique:

Aeroport internacional

de ciutat d'olor popular.

D'un color gris fosc el cel

i apuntant cap a ell, el meu cor,

un tros meu

volant al extranger.

Coses del treball, serà que ho val!.


En tornar, apagat i ansiós, ah!,

quiosc d'aeroport,

diari en anglès, portada sencera,

(*) i amb lletres tan grans

que vaig llegir sense ulleres:

STOP THE DIGGERS!,

I pobre i tot de la llengua

en la que escrivia el News,

amb quin goig llegia:

Nou Mil.lenni project

i ...Catarroja has been suspended.

Ho haguera entés fins en grec...


Ja en casa i diccionari en mà,

traduïsc diggers per excavadora,

Catarroja council, l' ajuntament,

stop ho sabia ja...

Però no sé si a aquesta hora,

s'haurà assabentat chanel nine.

(Una salutació a Shakespeare

i una altra a Ausiàs March.

Que no són regidors locals )

viernes, 8 de mayo de 2009

QUÈ ET QUEDA CATARROJA ?

Primer la flor, després la fruita.

Abans i mentrestant,

la lluita, el treball, l'esforç, l'honradesa...

La coherència, l'educació,

la democràcia, tolerància,

La llei, el seny, els vots, la promesa...


La taula a punt. El plenari comença.

L'esclat autoritari,

nerviós i sorollós...

per la manca d'esperança?.

Diversa i inadequada en part,

la colla que acompanya.


El poble mereix un altre jerarca,

una llum més ampla.

Un camí més net i qui està de més

a casa!.

Però no expulsats o tirats del ple

la democràcia, l'educació, la coherència.


Per què l'autoritat, oblidant la nostra,

aboca impertinencies?.

Per qué tanta por i tan de nervis?

Què hi ha més?, Què passa, colla?

La cautela és cosa bona...

i, a lo vist, justa i necessària!


I davant el ple d'anit,

l'espai confús, sense estar,

també estava.


Sóc Salvem Catarroja,

sóc Wilson Ferrús

i sóc un tros de democràcia.


Però el meu trellat no em deixa

ser un jardí,

ni a colps de flors he fet camí.

No han de salvar-me les fanecades,

ni els llocs d'honor comprats

ni escorcollar cases d'altres.


Senzillament, m'agrada cuidar

els quatre rosers de ma casa.

Si del ple tiren la rosa,

què et queda ,Catarroja ?

jueves, 7 de mayo de 2009

LES FERIDES...

Les ferides de la glòria sé que fan mal,

com l'amor o el cami mal triats;


que jo sé bé l'inici i la història

i no comprenc el destí que us heu llaurat.


Què bé se jo l'amor que us devora,

la humiliació i la por en cada aurora...


Aquesta mà que us domina, que ordena,

que a la cua us considera de pena.


Quan la seua avaricia ensopega, Déu!,

quin cos protegeix, sinó el seu ?-

La seua postura, dèspota i inhumana,

quant vos falta per a comprendre-la?.


Ets i sou fum i vent cap al oblit,

i, si cal, primers candidats al càstig.


Que amb vosaltres estic, com un bon veí,

però les proves em fan ser testimoni.


No sabeu més paraules que fanecades,

ni de diners més que el de vostres butxaques.


Jo, en canvi, sé de moltes vesprades,

d'incoherències i ignoràncies vostres.


De noms i cognoms que em calle

per respecte, per l'entorn, per l'aire

que respire a l'ombra dels meus arbres,

familia, llibres, amics...tan inestimables


com el calaix plé de merdes,

de cansaments i passos de captaires.


Passos desviats, com ara crec que són

els que esteu donant vosaltres.


(Vos deixe, que m'espera la festa,

després del goig de llegir la premsa)

miércoles, 6 de mayo de 2009

GRÀCIES I ENHORABONA !!

Tot es fa assolellat,

i el minut de l'eufòria es llarg...

Després

i en tots els després que cal,

estarem i sabem que estàs.


Ara només, gràcies

i ara, només, enhorabona,

AL POBLE DE CATARROJA,

i a tots i a tants...

Salvem, amics, partits polítics,

Ara, gràcies i cava,

i el silenci del callat.

Que rebente!.


L'anàlisi en calma, demà.

Però l'abraçada ,avui,

a Salvem Catarroja...

I el meu goig, des del blog

i la veu, com una rosa

i al vent:

Nou mil.lenni suspès

cautelarment...


Primicia que Wilson ha emès

en Altra Catarroja, que ara més

és possible!

(Discret però content, gràcies)

martes, 5 de mayo de 2009

BON DIA, MAIG

Estic en el poble,

bon dia, idiosincràsia

i bon dia fumeral!.


M'estic lliurant fins ara

de la grip aquesta,

la porca!;

potser perquè no isc

més enllà del límit definit

per l'horta.


Batien altres ales

al migdia i a la plaça.

S'esternudaven insults

contra el lliure de paraules...

Ai, la grip aquesta,

la intolerancia de sempre!


Tan clars com poc discrets,

els insults de la bona gent,

s'acompanyen de diners.

I es creuen sabuts,

il.luminats, ben vestits.

Contra això, què podem dir?


Bona tarda, maig,

mes marià

amb flors de tiges llargues,

que s'ofrenen a Maria,

encobreixen gürtels del ram

i defensen salvatjades.


A vegades,

contra l'insult i flors falses,

la pau, el Sol, els arbres...

(No sempre)