Primer la flor, després la fruita.
Abans i mentrestant,
la lluita, el treball, l'esforç, l'honradesa...
La coherència, l'educació,
la democràcia, tolerància,
La llei, el seny, els vots, la promesa...
La taula a punt. El plenari comença.
L'esclat autoritari,
nerviós i sorollós...
per la manca d'esperança?.
Diversa i inadequada en part,
la colla que acompanya.
El poble mereix un altre jerarca,
una llum més ampla.
Un camí més net i qui està de més
a casa!.
Però no expulsats o tirats del ple
la democràcia, l'educació, la coherència.
Per què l'autoritat, oblidant la nostra,
aboca impertinencies?.
Per qué tanta por i tan de nervis?
Què hi ha més?, Què passa, colla?
La cautela és cosa bona...
i, a lo vist, justa i necessària!
I davant el ple d'anit,
l'espai confús, sense estar,
també estava.
Sóc Salvem Catarroja,
sóc Wilson Ferrús
i sóc un tros de democràcia.
Però el meu trellat no em deixa
ser un jardí,
ni a colps de flors he fet camí.
No han de salvar-me les fanecades,
ni els llocs d'honor comprats
ni escorcollar cases d'altres.
Senzillament, m'agrada cuidar
els quatre rosers de ma casa.
Si del ple tiren la rosa,
què et queda ,Catarroja ?
1 comentario:
Moltes gràcies amic per les teues paraules. paraules com eixes m'animen a continuar lluitnt per altra Catarroja que, entre tots i totes, farem possible.
B7s a tota la família
Publicar un comentario