Aclaració

Quan el panorama es torna gris, quan el dubte es fa desfici o fins i tot, la por ofega, la tendresa es torna ràbia, i la ràbia inspira... i escrius d'altra manera.
Quan a més l'únic pi que tinc a casa està amenaçat i és la mort qui l'amenaça... I el pi que jo tinc és un només. En Catarroja, hi han molts, i tots... perquè sí, hala!... a la fosa. I què passa? Puix que progressivament tot es desbarata, la ràbia es fa fúria. La fúria es rebel·la i en cadena es produeix un producte d'alt voltatge, no com en l'horta, que el producte brota en calma... com escrivia jo abans, en suavitat, en tendresa i si no em feu massa burla, diré que en emoció i il·lusió. Hui, que estan com estan les coses, crec que el que em naix de dins pareix insubordinació... serà?
Però tot açò és perquè jo pretenc fer un aclariment. Perquè les paraules ixen correguent, potser massa sense pensar-ho un moment. I ací està el meu dubte: i si jo no he dit prou clar per què escric ací i així i ara?
Crec que està clar que proteste.
Però, per si no està tan clar el perquè i contra què ho faig, he volgut aclarir-ho. I és açò:
Estic contra el Nou Mil·lenni!