El Sol, la claror.

Diumenge, vint-i-huit de setembre. L'hora no la sé, que el rellotge el tinc trencat.
Este matí plovia, però com si haguera volgut, Deu o el Sant, dur la llum, des del cel fins a l'amenaçada Horta Sud, en Catarroja, ara brillava el Sol, entrava per les finestres, balconades i portals, per la porta de l'església... Podran fer la missa de Sant Miquel a la Plaça La Llontgeta. Entrava, com convidat grat i desitjat, el Sol en ca Vicent, en el baret del cantó, i en els carrers del poble, en totes les cases que donaven a l'Est, a la mar... També en les alqueries la contemplació de la Natura es fa esperançada i gratament especial.
I esta intervenció divina (o és que tocava ja) també es rebria amb l'entusiasme que cal, en els camps d'arròs, reanimant els grans del daurat producte, tant com les cares dels arrosers atribulats.
Quasi, inclús, el Sol feia brillar l'aigua del sequiol. En el Port, també confús, també de perfil trencat per projectes en els que alguns tenen els ulls ficats, i les mans, i... Però ara ha vingut el Sol i casa Sulema es pot contemplar amb goig, amb llum natural, amb tota la seua bellesa, tot l'encís i tota la història... la mateixa que volen trencar.
No, ara, mentres dure el Sol, l'ànima de Catarroja estarà anegada d'esperança. No sé si sols fins demà, que és Sant Miquel, que és festa gran...
Hui, el poble, l'horta, la marjal, el secà, les cases, els homes, les dones... estan plens de llum del Sol. Ha vingut i ha allumenat a tots. Toquen les dotze les campanes. El Sol és de bades i aplega a tot lloc, almenys e este moment. Haurà també entrat el Sol, pel balcó, a l'Ajuntament?