LA POR!! (el mural, la por)

Passà a ser -per un instant- part integrant del paisatge. I eixe paisatge era teu, era vostre, i com ja teniu per costum: "és meu i no em convé, és nostre i no ens agrada, diguem que és el vent i fora!"
Què et passa, guerrer, tens por? És que NOU MIL són massa? Diguérem nou mil i n'hi han més. Però, a lo vist, lo del nou mil quedà imponent, fon intel·ligent, fon sutil... Per què, si no, durà tan poc? Per què cremava? Per què destorbava? Per què el telèfon pegava foc?
Nou mil raons per l'horta i la revolta, nou mil raons... donaren por! És que m'ho imagine, de sobte sonà el timbre: "has vist el mural? Com deixeu que es pinta això? Tard o promte la gent ho llegirà, i el que és pitjor, opinarà. Això no pot ser! Fora, lleveu-ho, borreu-ho. Demaneu que ho pinten. Pintura i pinzell... Deu, això no pot ser. I si la gent ho llig i comprén que, de nou mil, alguna raó és important?"
Alguna - que'n són més - és certa, real, i a Catarroja li fa mal.
Pintura i pinzell. Fora, fora! I els que ho han fet... anatema! Excomulgats!
"És el meu poble, són els meus vots, la democràcia, la incongruent majoria. Nou mil raons?"
No ho diràs mai, guerrer, però estàveu... preocupats? asustats? acollonats? No ho sé, però ho borràreu. Promte! Per si un cas.
I en el poble, més d'ú que no s'hauria enterat, mira per a on! ara va al mural i es queda un poc més desconfiat.
El guerrer està asustat. Per què s'asusta el guerrer? Per què els vassalls li fan cas? En el poble, més d'ú hui està reflexionant. Quan vas a fer ho tu?
Si necessites raons, n'hi han nou mil. Si necessites collons, això és cosa teua. Tan sols puc dir-te que la por no és bona consellera.
Sin tens el coratge de quedar-te nu, de parlar amb tu, de ser tu sense ell... Si per un moment tigueres la llum, si veres la veritat de com són i estan les coses... Hauries vençut la por.
Això si que és un tresor.