La tardor

Mira-la, ja està ací
al costat de la finestra,
entrant pel menjador,
lenta però furiosa,
lluitant per ficar-se dins.

Mira-la, dominadora.
Mira-la tu, amic.
Jo no puc...

És massa promte!
Ahir, o este matí
en ma casa...
era encara estiu.

I tot per culpa del temps,
que ha de passar
i passa!

Ah, però tinc esperança
encara que l'horitzó
s'ha enfosquit
i ara no el veig.
Sé que està ahi, ho sé.

Sé que demà el voré
i voré després l'hivern
i potser la primavera...
quan tornarà tot a ser...
tornarà a ser com era?

Com les estacions d'un tren,
anunciant que la propera
serà en ma casa en estiu.

Ai, si poguera,
a cada costat de la porta
tindre dos muntons de temps
i al voltant d'ells,
en vol rasant, onze gavines
(o una d'elles era collverd?
Eh, que em perc)
senyalant encara l'Horta...

Somiant açò,
veig la tardor en ma casa
i crec que ha vingut a posta,
carregada d'esperança,
a dur vents de resistència:
"No tingues por, Catarroja!"