El món invertit

Açò no és qüestió de sexe, que allà cadascú en el seu (o seua), ni és qüestió de ideologies (ja volguérem que les tingueren) ni qüestió de noms ni d'altres qualificatius insustancials, sense essència, sense fonaments, sense... sense reflexió, sense sinceritat, sense noblesa ni honradesa, sense saber el que es vol, el que es pot, sense saber qui és qui i no avergonyir-se.
Potser algú que ho llisca vaja entenent-ho. Segur que aquells que no ho entendrien no van a llegir-ho. No poden llegir-ho,perquè no els deixarien, no poden, perquè estos fulls són de bades. No poden perquè no volen, alguns inclús perquè no saben.
I per tot açò passarem a ser més clars, el món invertit és el que vivim a Catarroja, perquè abans era el nostre poble (també el meu) i ara és d'ells. Perquè abans ens véiem al carrer, creuant-nos, uns al carro, altres a la bicicleta, molts a peu... i ens desitjàvem bon dia! i era un desig sincer. Abans al poble, al camp, cap amunt, allà baix, al taller, a les tendes... quan hi havia un sols sospitós de llaurar tort... pobre d'ell!
Catarroja, on estàs? Què t'han fet? i el que és pitjor... que volen fer-te?
Ara que es pot parlar de llibertat, tu saps que és això? Llibertat de no pensar, de no opinar, de no ser res, de renegar de tant? La llibertat de no tindre arrels? Si fins els de fra se'ls emporten dins d'un sac!
On estan les vostres? On s'heu deixat tants anys treballant? Què té la casa del poble? que allí no deixen ser noble? No ho crec, no té sentit, que havent volat tan alt, ara vullgues viure agenollat!
Això tenia al cap quan li ficava al principi de l'escrit, el món invertit.
Qui sóc? Un catarrogí insatisfet, desencantat i encara esperançat en un canvi a l'ajuntament.
Seré l'únic?