Navegue inquiet i captiu,
sorprès pel meu respecte
-encara tinc motiu ?-
inútilment perseguisc
ser reverent,
mantenint l'aspecte.
Em rendisc, fugitiu,
a la presó en que em trobe,
per no oblidar aquell riu
de les aigües que em banyaren;
A elles, a ells!,
tota la tendresa del meu bes.
Per això vaig començar:
seriosament...
i vaig tirar al fem
el que primer vaig escriure...
de la intolerància fosca,
despulles de santedats,
de nuesa pelegrina,
de preservatius i la sida.
On creuen que van els màrtirs
si ho són per la fam...
o per el que siga ?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario