FOC

Foc de març...controlat !,

tòpic i disfressat,

que mai traspassa la ratlla.

Foc que crema i alberga

la paraula buida

per combustió de palla.

De festa o de dimoni,

que riu o plora,

que parla filòsof

o calla.

De valent de taverna,

que conversa del sembrat

que mai no ha començat,

o no ha tirat avant.

Foc que crema bruticies,

somnis amagats

o eternes covardies.

Foc teu, Josep o Vicent,

o meu, pobre ignorant

de la fusta i el verb.

Encès o emparat

per Empar, Teresa i altres,

neutre o indeterminat,

mai del tot mascle.

Amb una bellessa efimera,

de constància errant,

de reina o de bruixa

d'embriaguesa constant.

Foc de març, el mateix

veritable o fals

de tot l'any.

Foc que fa flama el present

i amaga el passat;

que ens porta el fum d'un futur

de mentida i parany.

(Al caliu de les darreres brases,

s'agafen de les mans i encerclen

allò qu'han cremat; movent les

ales, canten i conten, compten i canten...)