Amaneix, t'alces del llit,
les cames encara t'aguanten;
el rentamans,
esbossat per la llum darrera
de la lluna,
que aguaita secreta
i atravessa la cortina,
t'aguarda i t'invita...
grapat d'aigua i et rentes la cara;
fora lleganyes,
el nou dia et crida
i enjorn comences la batalla,
ara la nova,la de la jornada;
la de ahir...
va estar ben rematada ?
(no ho preguntes que és pijor ).
Al mar del seu cos
sense flors ni poesia,
va tornar el calfred d'anit...
però els llamps del sol,
els primers del dia,
li cridaren, gens sensuals:
Joanet, al corral !
I, encara descals,
nuet del superficial,
Joanet va alçar el vol,
al corral i a tapar el clot...
neteja de fulles i branques
de llimonera i llorer,
ginestes i geranis
del jardí de La Rosari;
la pobreta encara dorm,
qu'ahir va fer doble bugada...
i el xaval, si trobara treball !
Joanet, que ja estàs al tall,
al campet, et toca regar;
el porc aquest que s'escapa,
has de collir els encisams,
preparar el carro i l'haca...
Però Joanet, avui ja En Joan,
era un home savi
i en arribar Nou Mil.lenni,
va vendre el camp,
les porqueres, el tros d'hort
i el jardí de La Rosarí
a qui va canviar la sort:
ja no té que fer bugades,
pobra dona, ja s'ha mort.
I el xaval, ara ja fet un home,
toca amb la má les estrel.les,
juga al golf, en borsa i a cartes.
Joanet...què va ser d'ell ?,
com té diners, gracies al Mil.lenni,
s'ha traslladat a Valencia
i viu al millor...manicomi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario