1 Què o qui
carrega el fusell ?
D'on es trau la munició ?
Què és, qui ets ?
I per què?.
No ho sé
i tampoc, crec,
ho vull saber;
doncs m'afuselles,
i és millor
que estiga cec.
2 En la caserna,
irreal o imaginat,
pati d'armes
net i blanc.
Al centre, inocent,
el cadafal;
per darrere, al fons,
per damunt dels arbres,
primers llamps de sol.
Carreguen !,
armes al muscle
esperen les ordres.
Cinquanta passos,
nou minuts...
ulls destapats.
Els dels fusells
porten amb draps
el rostre tapat.
Tres minuts resten,
Apunten !,
soroll metal.lic
i algun sospir ofegat.
En punt, és l'hora,
el toc de corneta sona,
s'escolta el so d'un malson,
el so de la mort.
I avui, què sort !,
no més ha caigut un arbre
de la resta d'horta...
.
i 3 Una remor obsessiva,
un embafós xiulit
continu i a cada dia;
un emprenyador crit
disfressat de bes de judes,
han pogut cremar les fulles.
I a la merda la memòria,
i a fer punyetes la història !
Que també han pogut amb tu,
i et faran que ho veges fàcil,
que aquesta terra és estèril
i el negoci nou més fèrtil.
Eren mentides, un somni,
les creïlles que et menjaves,
l'arròs i les taronges
i algun que un altre extraordinari.
I a la merda la memòria
i a fer punyetes la història.
El temps s'acaba
i la pressa et recomana:
deixa morir la teua terra,
ara !!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario