“Perdona'ls, senyor,
que no saben el que diuen”.
De la caritat, què saben ells?,
què sabem tots nosaltres?,
aquells els qui no sabem
el sacrifici diari,
qui no sentim el calvari
de la classe dirigent:
Cal repartir les almoines
perquè mengen els pobres,
sense treball i sense res...
Quina creu amb tant de pes!.
De la caritat,
per què no ens assabentem?.
En lloc d'escriure bestieses,
de gaudir tastant l'allipebre,
o somiar roses novel.les
d'altra Catarroja és possible,
sigam homes agraïts
i beneït sigues senyor !,
que qui dóna el que pot
no està obligat a més...
Sis mil euros són ben poc,
però, quan ixen del cor !...
A més això serà l'anticipe,
després en tindrem nou mil...
i aleshores,
ens les farem totes !.
(diu la pprevisió del temps que
agafarem els gossos amb llonganisses)
No hay comentarios:
Publicar un comentario