sábado, 28 de marzo de 2009

DAURAT FERMALL

Encara no se sap

si és daurat per ser d'or,

ni si és el fermall final.


Als carrers del poble,

banda local desfilant

i música de festa...

sonen fortes les notes

d'una dansa oriental;

de la tenda de robes

ixen dones exultants

fent palmellades de mans.


D'enfronte, del baret de Pep,

ixen homes capficats,

ells no aplaudeixen...

cauen del aire les notes

d'aquesta banda local;

com si caigueren muralles,

al sòl de la taverna

han caigut molts entrepans.


Daurat fermall de festa i dol,

sentiments ambdós

de confosa realitat,

de veritat enganyosa

qu'ha portat al poble el plor,

l'eufòria, també, d'uns quants

i sobretot mal de caps...

Pep, qu'ha passat ?


No sé què diuen

d'expropiació i nou mil.lenni,

ah!, i d'aquesta banda...

que ja està tocant.

No hay comentarios: