Recollit precipitadament
del jardi del corral nostre,
(sí ,jardiner, li dic jardí
i em quede tan ample).
Ramell que vaig creure remei,
en tan angoixós moment
per al ancià i la néta...
Ens vam ajuntar en la ruta,
milla d'or de la desfeta:
notaria – ajuntament
o igual de trist, viceversa.
Pobre avi i pobres tots,
al joc, forçós!, de fer vivendes:
per a ells terra i diners...
i al propietari, pedretes.
Papers estesos sobre la taula,
expressió cansada
i l'esperança atabalada,
pero ferma i recta la paraula;
les sospites de fa temps,
impreses en documents
confusos, com els seus vents...
l'escrit en negreta és textual,
de la societat del camp,
la nova classe sorgida
de la actual realitat...
El poble està trist i ferit
però encara no mort.
Emergeixen passions
contra el regne falsari...
Darrere de la reacció, la acció;
per la lògica evolució, la revolució.
Aplacat el desfici,
una vesprada de març...
l'escoltat que més clar guarde
és el de classe lladre.
(Us deixe, que tinc cita amb l'advocat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario