Entre gris i blau
el cel de dalt, primitiu
com la terra nostra
abans de la franquicia.
Entre rosa i violeta,
el cel de baix, també marró,
al.lucinogen verd
i el negre del progrés...
el roig i el groc un poc,
per insignes i consigna,
però blanc sí !,
com el de la coca fina.
La coca servida en safata
de màgica papereta...
xec en blanc per al viatge
cap a la fosca meta.
Pols escampada i mullada
en l'espill i l'aigua clara
d'horta i llàgrima,
de la coca arrabassada.
Entre el blau del cel
i el verd del palmeral,
ha eixit el sol...
L'horta, nueta i violada,
té la mamella fora,
és l'hora de munyir...
Però ni el sol ni el pit
són per a tots...
la coca fina de l'horta
sols alcança als col.locats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario