No és perquè siga avui
el dia que diuen que és.
No és prou motiu,
seria fictici
si fóra aixi.
És perquè...
l'avui meu
va començar
ahir,
quan em trobares
i et trobí.
Tu saps quan !.
És perquè...
m'has deixat creure
que sóc jo l'home,
el fort.
M'has deixat sempre
descansar en tu,
feliç al teu coixí
de força i saviesa.
És perquè...
el goig i la bellesa
semblaven buits
deixant-me el de dins.
I en la llengua que estime
i a la dona que vull,
sense no res de masclisme:
A la meua muller !-
--------------------
(demà tornaré contra els mata-terres)
No hay comentarios:
Publicar un comentario