Com el riu que va a la mar,
una vegada més
d'aquestos anys, d'aquest govern.
Irremeiable ?, l'aigua torna
a la llera, al llit,
al que és ja la seua forma.
Una senzilla expressió,
una informació en maqueta,
i , oh!, sorpresa !,
al poble, lliure, li interessa.
Massa interès i massa gent;
espai públic, plaça estreta
i el conegut manament:
fora !, que ens trenca la festa !.
A tot això, la plaça plena,
la veu cridant, els cors vibrant...
dins, al casal, se segueix informant.
Missió complida !, no?,
i, a l'altar de fora, la Marededéu,
callada, plorant !
(Ah! I sobre la Geperudeta, poques lliçons, mestre,
que ja estem ensenyats.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario