En realitat va ser malson.
El Poble* era un ou on, ademés del poblat, cabien tot el camp, horta i secà, marjal,barranc i part del llac de l'Albufera; clar, també el Port. Un ou que, en les mans de qui pensava qu'era d'ell, poguera beure-se'l!.
I en l'ou, qual arca de noé preparant-se per al diluvi (que en el meu somni tenia un altre nom), s'havien recollit alguns tipus d'animals, no sé si racionals. Les espècies “menors”no cabien ,no reunien condicions...
Les cares (o cal dir rostres ?) no les veia nítidament, però els noms i cognoms em segueixen mossegant la memòria, rosegant la ment. Crec qu'els recordaré sempre.
Què sort ! quan en el malson em vaig dir :”ja no aguante més...” el despertador aliat va vindre a salvar-me, junt a la veu i la imatge dolces de ma mare, pastis celest!, un desdejuni calent i el poder tan fort que embolica a qui no pot. Em van despertar i despullar de tan menyspreable somni. I més qu'em vaig alegrar de no ser dels de ...dins de l'ou.
Jo tinc el meu ( continue parlant del ou) i – quí sap?- potser que d'ací a pocs dies comence a piular algun pollet nou...
*n.a.: Catarroja
No hay comentarios:
Publicar un comentario