JA CANSES, XIC !

Ja ho sé,

i a pesar del cansament

que jo també tinc,

no m'importa

i escric de la terra

i m'òmplic de fang

per l'horta.

Canse i em canse

però encara em queden veus

i espere que també dies,

pera cridar horta i terra.

Després seré mort

o estaré malferit

i les belles paraules

no tindràn sentit.

Perquè no seràn,

no hi hauràn, no estaràn,

(hi han més verbs

però són de dret penal).

Canse, sí,

perquè vos fa pudor

el ric olor de la terra,

i fa soroll feridor

el dolç so del nom de horta.

I almenys som un puny

(uns quants més dels que penseu),

que lligó en mà o xeruga,

cridarem o escriurem horta...

i fins a que Déu vulga

hem de sembrar a la terra.

(no el vostre tipus de sembra)