martes, 31 de marzo de 2009

DILEMA MIL.LENARI

Deixem-nos del ser i no ser

-l'existencial superat!-,

per centrar-nos en la qüestió

més nou mil.lenni, més actual-

Endèmia o epidèmia,

heus ací el dilema;

danyosa afició o corrupció,

tacte subtil o al mafiós estil.

Eixamplant-se el qüestionari

al ser i no ser del arbre:

tarongers o garroferes,

camps de secà o d'horta

i si és hort, de poma o pera.

La palmera centenària

o el salze de l'Albufera...

dilema?. Més, també mil.lenaris:

Transparència o promoció

de solvent immobiliària,

devastació o destrucció;

a les huit del matí o ara que no miren.


Haurem d'acabar,

que el dilema es fa llarg.

Passa la mitjanit i el cap em fa mal,

com el nou mil.lenni, que me'l fa !


Però quí es resisteix

a qüestionar un poc més ?:

urbanisme abusiu o incontrolat,

especulació o expropiació forçosa,

concurs d'adjudicació o a dit,

(si és a dit, el preservatiu no és segur).


I el dilema darrer:

A la merda o al carrer ?

(Tenim una opció el 26 d'abril )

EL FESTI POPULAR

Recollida de collita,

mes de setembre

o març,

la saó és bona sempre;


a punt el graner, el corral

i el sac,

el necessari ánim

i l'esme del recel.


Tot ben lligat:

el silenci, aparaulat;

d'acord el banc

i el trasl-lat del gra...


la comissió amagada

i la de veritat,

com tots ho fan...


ja hem parlat massa,

ara, la festa !,

la beguda, la traca.


Vi, dolços ...i pa

per a rostida de carn,

acordió i un tabal

per a cantar i ballar...


Les cadires de boga

i una butaca entapissada

on s'ha d'asseure En Baltasar,

l'advocat de València,


que ...gràcies a ell...


deixa això ara,

que tots no van a estar,


a més, cadascú...

ja s'ha dut el que li toca.


Un festí ben popular,

tirant per la finestra la casa...

va dir el tòfol de sempre,


escoltat açò, qui era el cap

es va posar roig i groc,

les paraules casa i tirar

li van afectar el cor.

El mateix dia

i en distints llocs,

celebraren el festí

i el soterrat,

ambdós molt populars.


(No verem a En Baltasar però sí,

tirat per terra i trencat,un paper on

encara es llegía …...nforme Auken)

lunes, 30 de marzo de 2009

FALTEN 27 DIES

DIUMENGE 26 D'ABRIL A LES 18 HORES


en la porta de l'ajuntament


CONCENTRACIÓ CONTRA NOU MIL.LENNI


=====================================

Convoca SALVEM CATARROJA

======================================


Adhesió d'aquest ESPAI :


ELS TARONGERS DE L'HORTA DE CATARROJA

JA ESTAN ARRANCATS I DESFETS. 

ARA, A QUÈ LI TOCA ?

domingo, 29 de marzo de 2009

LA COCA FINA DE L'HORTA

Entre gris i blau

el cel de dalt, primitiu

com la terra nostra

abans de la franquicia.


Entre rosa i violeta,

el cel de baix, també marró,

al.lucinogen verd

i el negre del progrés...

el roig i el groc un poc,

per insignes i consigna,

però blanc sí !,

com el de la coca fina.


La coca servida en safata

de màgica papereta...

xec en blanc per al viatge

cap a la fosca meta.


Pols escampada i mullada

en l'espill i l'aigua clara

d'horta i llàgrima,

de la coca arrabassada.


Entre el blau del cel

i el verd del palmeral,

ha eixit el sol...

L'horta, nueta i violada,

té la mamella fora,

és l'hora de munyir...


Però ni el sol ni el pit

són per a tots...

la coca fina de l'horta

sols alcança als col.locats.

sábado, 28 de marzo de 2009

DAURAT FERMALL

Encara no se sap

si és daurat per ser d'or,

ni si és el fermall final.


Als carrers del poble,

banda local desfilant

i música de festa...

sonen fortes les notes

d'una dansa oriental;

de la tenda de robes

ixen dones exultants

fent palmellades de mans.


D'enfronte, del baret de Pep,

ixen homes capficats,

ells no aplaudeixen...

cauen del aire les notes

d'aquesta banda local;

com si caigueren muralles,

al sòl de la taverna

han caigut molts entrepans.


Daurat fermall de festa i dol,

sentiments ambdós

de confosa realitat,

de veritat enganyosa

qu'ha portat al poble el plor,

l'eufòria, també, d'uns quants

i sobretot mal de caps...

Pep, qu'ha passat ?


No sé què diuen

d'expropiació i nou mil.lenni,

ah!, i d'aquesta banda...

que ja està tocant.

jueves, 26 de marzo de 2009

RAMELL DE VIOLETES

Recollit precipitadament

del jardi del corral nostre,

(sí ,jardiner, li dic jardí

i em quede tan ample).


Ramell que vaig creure remei,

en tan angoixós moment

per al ancià i la néta...


Ens vam ajuntar en la ruta,

milla d'or de la desfeta:

notaria – ajuntament

o igual de trist, viceversa.


Pobre avi i pobres tots,

al joc, forçós!, de fer vivendes:

per a ells terra i diners...

i al propietari, pedretes.


Papers estesos sobre la taula,

expressió cansada

i l'esperança atabalada,

pero ferma i recta la paraula;


les sospites de fa temps,

impreses en documents

confusos, com els seus vents...


l'escrit en negreta és textual,

de la societat del camp,

la nova classe sorgida

de la actual realitat...


El poble està trist i ferit

però encara no mort.

Emergeixen passions

contra el regne falsari...


Darrere de la reacció, la acció;

per la lògica evolució, la revolució.


Aplacat el desfici,

una vesprada de març...

l'escoltat que més clar guarde

és el de classe lladre.

(Us deixe, que tinc cita amb l'advocat)

miércoles, 25 de marzo de 2009

EM SEMBLA TAN...SEMBLANT !

(Trenta sis i dosmil sis; trenta nou i dosmil nou )


Em sembla tan semblant,

semblança, dic, al meu cap;

en el record

del que m'han contat.


Avui, el mur,

de formigó armat.

Avui, les armes,

altres més sofisticades.


Alguna quedarà d'aleshores !


Els homes,

amb un altre uniforme,

ara més elegants,

de tall més car en tot cas.


Distint el front

i una altra guerra,

ara, pel camp i per la terra,

és la Croada.


Hi han menys morts

però n'hi han !

I guerra freda

i paranys i amagatalls...


Els soldats,

ara són lletrats

i altra gent qu'enllaça mal

la ema amb la a.


Liders i capitans,

cabdills o generals,

sense escola militar,

però amb escola...i tant !


El pijor, la rereguarda,

l'espiada, la denuncia,

el botí de la cova

al que ningú renuncia;

l'estraperlo en gran,

el cuida't d'eixe que és roig,

aquest no és de la causa,

portem-lo al camp...concentrat.


Calla i dorm, borinot,

no veus que camp

no en tenim, ja no n'hi ha ?


Saqueig, expropiació,

lex magistra del PAI;

esglésies i catedrals,

bisbes i capellans...

estan exempts de perillar,

avui el passeig

als insurrectes poc trellat,

als camperols vetlats

i per a tot el que gose

dir-li no a la cort feudal.


Avui la guerra és una altra,

però em sembla tan...semblant !

martes, 24 de marzo de 2009

SÍ, TU ETS...SALVEM CATARROJA

Aquest, un humil suport

a favor de Salvem...

i en contra de Assaltem,


En tot cas, sempre agraït,

per lo vist en vostra Falla,

per l'article qu'he llegit

i per la gent que no es calla,


gent que, a la plaça, us verem

amb vostre segell inquiet,

sempre educat, instruït,

solidari i de quefer ben net.


Suport i també a favor

pel que llegisc en vostra web,

nou cas de censura, fent pudor;


nou assalt contra la lluita,

contra la gent que s'interessa,

pregunta molt i s'informa...


Censura encoberta

de la democràcia,

molesta la Plataforma...


colp de mòbil i Falla a terra !.


Però millor llegim el qu'escriu

Salvem Catarroja

http://www.salvemcatarroja.org/

PARLEM D'ACÍ

( de Catarroja i del Nou Mil.lenni)


Escrutem en l'entorn,

oblidant-nos un poc

de noticies d'altres llocs.

Catarroja està més prop !


Parlem d'ací...

del poble on alguns veïns,

mans plenes ...de records,

han volgut donar un gir;


parlem... de quí ?,

avui i de moment,

dels dos que ara tinc

podrint-me el pesament,


de l'home que havia

i de la dona que...era,

d'aquests dos que jo creia

part de la meua estima:


Fang i mústia rosella,

què heu fet ?,

on voleu arribar ?


Home dubtós i dona incerta,

per què us refugieu al cau

de porta entreoberta ?


El quotidià calendari,

a poc a poc i pas a pas,

ens bombardejarà, nefast,

el vostre Nou Mil.lenni...

M'haureu travessat l'espasa,

sereu del quadre d'honor,

amb els noms gravats en or...

i almenys una lletra, serà ma casa !

lunes, 23 de marzo de 2009

PER TAPAR FORATS

Amaneix, t'alces del llit,

les cames encara t'aguanten;

el rentamans,

esbossat per la llum darrera

de la lluna,

que aguaita secreta

i atravessa la cortina,

t'aguarda i t'invita...

grapat d'aigua i et rentes la cara;


fora lleganyes,

el nou dia et crida

i enjorn comences la batalla,

ara la nova,la de la jornada;

la de ahir...

va estar ben rematada ?

(no ho preguntes que és pijor ).


Al mar del seu cos

sense flors ni poesia,

va tornar el calfred d'anit...

però els llamps del sol,

els primers del dia,

li cridaren, gens sensuals:

Joanet, al corral !


I, encara descals,

nuet del superficial,

Joanet va alçar el vol,

al corral i a tapar el clot...


neteja de fulles i branques

de llimonera i llorer,

ginestes i geranis

del jardí de La Rosari;


la pobreta encara dorm,

qu'ahir va fer doble bugada...

i el xaval, si trobara treball !

Joanet, que ja estàs al tall,


al campet, et toca regar;

el porc aquest que s'escapa,

has de collir els encisams,

preparar el carro i l'haca...


Però Joanet, avui ja En Joan,

era un home savi

i en arribar Nou Mil.lenni,

va vendre el camp,

les porqueres, el tros d'hort

i el jardí de La Rosarí


a qui va canviar la sort:

ja no té que fer bugades,

pobra dona, ja s'ha mort.


I el xaval, ara ja fet un home,

toca amb la má les estrel.les,

juga al golf, en borsa i a cartes.

Joanet...què va ser d'ell ?,

com té diners, gracies al Mil.lenni,

s'ha traslladat a Valencia

i viu al millor...manicomi.

sábado, 21 de marzo de 2009

FES-TE'N UNA

Quant tu t'enamores,

amb l'amor de l'avaricia,

fes-te'n una...

Baralla i lluita,

amb ulls de mirada llista,

i de nou, fes-te'n una...


Que l'ansia de tindre

el que vols, el qu'estimes,

ho justifica: fes-te'n una.


Si et sents aïllat i perdut,

encara que'l matalàs de pallús,

et secunda, fes-te'n una.


És clar,qu'aquest és el temps

de viure'l i omplir-se el sac,

una més no es va a notar.


Quan guanyes, fes-te'n altra,

si perds, com crec que tu seràs

dels que no saben perdre,

hauràs de tornar a ferte-la.


Poquet a poquet, despert

o dormint-la, deixa-la entrar

com suau estilet...

éxtasi, cel, veus?, ja està !


La soletat, l'olor de la flor,

i la forma en que tu vols

que t'estimen de mentides,

ja no importen...


Ara descansa,

nosaltres estem en això.

TROMPELLOT

Trompellot,

si vas a l'hort,

porta figues

i albercocs...


Trompellot,

si vas a l'hort

no ho oblides:

mata'n un tros...


Però no vages sol,

trompellot,

envia per davant

la policia...


que l'hort té

males herbes,

delinqüents

i olor d'esquerres...


Millor que no vages,

que la terra està bruta

i pots, trompellot,

embrutar-te el traje.


Trompellot,

si vas a l'hort,

aprofita el viatge

i porta't-el tot !


...I no et deixes els albercocs.

viernes, 20 de marzo de 2009

ARA SERIOSAMENT

Navegue inquiet i captiu,

sorprès pel meu respecte

-encara tinc motiu ?-

inútilment perseguisc

ser reverent,

mantenint l'aspecte.


Em rendisc, fugitiu,

a la presó en que em trobe,

per no oblidar aquell riu

de les aigües que em banyaren;


A elles, a ells!,

tota la tendresa del meu bes.


Per això vaig començar:

seriosament...

i vaig tirar al fem

el que primer vaig escriure...


de la intolerància fosca,

despulles de santedats,

de nuesa pelegrina,

de preservatius i la sida.


On creuen que van els màrtirs

si ho són per la fam...

o per el que siga ?.

jueves, 19 de marzo de 2009

AGARRA'T !

Sonen els timbals...

tremolen les cames,

s'obri la porta

del parany.


Prepotent, trau el cap

el rèptil de mal averany,

sargantana malvada...


Apunta l'hora

del terç de repte,

al sol i a l'ombra la grada.


Falsari somriure

del naixcut a mala hora

que ensenya l'asta.


Canvi de terç,

ara el de vares,

i quadrilla alerta !.


Sospirs en les grades,

els clarins es preparen

i l'estoc segueix el so...


Ara sí, l'arena de la plaça

es torna roja

i no és sang de bou,


però igual de noble

i brava,

és sang de l'horta !


I vençudes les muralles,

afició, agarra't !

COM EL RIU QUE...

Com el riu que va a la mar,

una vegada més

d'aquestos anys, d'aquest govern.


Irremeiable ?, l'aigua torna

a la llera, al llit,

al que és ja la seua forma.


Una senzilla expressió,

una informació en maqueta,

i , oh!, sorpresa !,

al poble, lliure, li interessa.


Massa interès i massa gent;

espai públic, plaça estreta

i el conegut manament:

fora !, que ens trenca la festa !.


A tot això, la plaça plena,

la veu cridant, els cors vibrant...

dins, al casal, se segueix informant.


Missió complida !, no?,

i, a l'altar de fora, la Marededéu,

callada, plorant !


(Ah! I sobre la Geperudeta, poques lliçons, mestre,

que ja estem ensenyats.)

SANT JOSEP

Beneïdes dos paraules:

art i sa; envejat artesa,

tu que ets fuster,

o sembla ser que l'has segut,

(tant de bo si no et jubiles mai).


No tindràs per aci un garrot ?,

un tros qualsevol de fusta,

o, com eres sant, la teua paraula,

o com a home, estén la mà...

Amb saviesa i la teua bondat,

tu saps bé el que es fa;

més encara, com a pare :


A un grapat d'homes i dones,

d'un poble antic, prop d'un llac,

que es mullen els peus en la mar...


A tots, però al grapat més,

dóna'ls trellat !

I, sols si creus que fa falta,

lleva'ls el sac .


Dia del Pare, amb l'amor

i devoció de fill.)

martes, 17 de marzo de 2009

FALLA DEU (10)

La Rambleta, Falla excel.lent,

primera en el temps

i primera també

en rebre El Masclet.


Falla deu de barri viu,

desperta i inquieta la gent;

crítica local,

la que cal i actual

-l'any que ve serà tard!-


Excel.lents ambdós:

La Rambleta per ésser

i el Masclet per nàixer.


Sàtira fina, rebel ironia

i mala llet...

per la tempesta;


en ta casa, a Catarroja,

vent de llevant

i al recer la barca.


Mentrestant

es va cosint la xarxa

de bou o monot...


La Rambleta i El Masclet

fan marxa.

Enhorabona !

I L'ANSIA DE SALVEM...

Ara, Salvem Catarroja

i les pròpies experiències.

Ara, Salvem la riuada

de precises circumstàncies.


Sempre, com ara,

les ràbies no adaptades

per queixes insubornables,

i nua la cara.


Nàufrag Salvem

al oceà del nostre poble;

desestimat inestimable

per l'ample del seu temps.


I l'ansia del retorn

al marc de la devoció,

per afegirli a l'entorn

quina és la concepció:


Feta Falla, una mostra

prou real segons projecte,

de com quedaria l'horta.


Intuïda, si en l'acte

enllacem les veus amb força

junt a Salvem Catarroja.


( i l'innicessari Nou Mil.lenni, fora ! )

domingo, 15 de marzo de 2009

FOC

Foc de març...controlat !,

tòpic i disfressat,

que mai traspassa la ratlla.


Foc que crema i alberga

la paraula buida

per combustió de palla.


De festa o de dimoni,

que riu o plora,

que parla filòsof

o calla.


De valent de taverna,

que conversa del sembrat

que mai no ha començat,

o no ha tirat avant.


Foc que crema bruticies,

somnis amagats

o eternes covardies.


Foc teu, Josep o Vicent,

o meu, pobre ignorant

de la fusta i el verb.


Encès o emparat

per Empar, Teresa i altres,

neutre o indeterminat,

mai del tot mascle.


Amb una bellessa efimera,

de constància errant,

de reina o de bruixa

d'embriaguesa constant.


Foc de març, el mateix

veritable o fals

de tot l'any.


Foc que fa flama el present

i amaga el passat;

que ens porta el fum d'un futur

de mentida i parany.


(Al caliu de les darreres brases,

s'agafen de les mans i encerclen

allò qu'han cremat; movent les

ales, canten i conten, compten i canten...)

sábado, 14 de marzo de 2009

JA CANSES, XIC !

Ja ho sé,

i a pesar del cansament

que jo també tinc,

no m'importa

i escric de la terra

i m'òmplic de fang

per l'horta.

Canse i em canse

però encara em queden veus

i espere que també dies,

pera cridar horta i terra.


Després seré mort

o estaré malferit

i les belles paraules

no tindràn sentit.

Perquè no seràn,

no hi hauràn, no estaràn,

(hi han més verbs

però són de dret penal).


Canse, sí,

perquè vos fa pudor

el ric olor de la terra,

i fa soroll feridor

el dolç so del nom de horta.


I almenys som un puny

(uns quants més dels que penseu),

que lligó en mà o xeruga,

cridarem o escriurem horta...

i fins a que Déu vulga

hem de sembrar a la terra.


(no el vostre tipus de sembra)

NIHIL OBSTAT

Primera pregària

al alba de la claredat:


centenars de families,

heretats o propietats;

milers de persones,

captaires ignorats !-


Oració i lloança al migdia,

ángelus furtiu,

de pressa i fugitiu:

estesa la mà i tranquila,


milers d'euros

o milions en pesseta antiga,

beneïda tu ets entre totes..,

beneït el teu fruit, com siga !.


A la nit, i per fi, recollida,

amb l'ànima- butxaca plena,

la consciencia buida

i l'oració darrera:


Oh!, Llum de nostra ceguera,

mostra'ns els camins estranys,

les terres i la manera...

i l'àngel nou ens òmpliga les mans.


Nihil obstat,

es va dir la parròquia

signant-se amb la mà dreta.

viernes, 13 de marzo de 2009

CAU L'ARBRE

1 Què o qui

carrega el fusell ?


D'on es trau la munició ?


Què és, qui ets ?

I per què?.


No ho sé

i tampoc, crec,

ho vull saber;


doncs m'afuselles,

i és millor

que estiga cec.



2 En la caserna,

irreal o imaginat,

pati d'armes

net i blanc.


Al centre, inocent,

el cadafal;

per darrere, al fons,

per damunt dels arbres,

primers llamps de sol.


Carreguen !,

armes al muscle

esperen les ordres.


Cinquanta passos,

nou minuts...

ulls destapats.


Els dels fusells

porten amb draps

el rostre tapat.


Tres minuts resten,

Apunten !,

soroll metal.lic

i algun sospir ofegat.


En punt, és l'hora,

el toc de corneta sona,

s'escolta el so d'un malson,

el so de la mort.


I avui, què sort !,

no més ha caigut un arbre

de la resta d'horta...

.

i 3 Una remor obsessiva,

un embafós xiulit

continu i a cada dia;


un emprenyador crit

disfressat de bes de judes,

han pogut cremar les fulles.


I a la merda la memòria,

i a fer punyetes la història !


Que també han pogut amb tu,

i et faran que ho veges fàcil,

que aquesta terra és estèril

i el negoci nou més fèrtil.


Eren mentides, un somni,

les creïlles que et menjaves,

l'arròs i les taronges

i algun que un altre extraordinari.


I a la merda la memòria

i a fer punyetes la història.


El temps s'acaba

i la pressa et recomana:

deixa morir la teua terra,

ara !!.

miércoles, 11 de marzo de 2009

CARITATIS

“Perdona'ls, senyor,

que no saben el que diuen”.

De la caritat, què saben ells?,

què sabem tots nosaltres?,


aquells els qui no sabem

el sacrifici diari,

qui no sentim el calvari

de la classe dirigent:


Cal repartir les almoines

perquè mengen els pobres,

sense treball i sense res...

Quina creu amb tant de pes!.


De la caritat,

per què no ens assabentem?.


En lloc d'escriure bestieses,

de gaudir tastant l'allipebre,

o somiar roses novel.les

d'altra Catarroja és possible,

sigam homes agraïts

i beneït sigues senyor !,

que qui dóna el que pot

no està obligat a més...


Sis mil euros són ben poc,

però, quan ixen del cor !...

A més això serà l'anticipe,

després en tindrem nou mil...


i aleshores,

ens les farem totes !.


(diu la pprevisió del temps que

agafarem els gossos amb llonganisses)

LA LLAR GOVERNAMENTAL

La Casa del Poble,

diàleg obert,

rectoria local

i aposta ferma

pel bon llaurar.


Electes habitants

de la Casa del Poble,

diàleg tancat,

malifeta local

d'aixada torta,

que cercla el camp,

cercant en la terra

la collita “ideal”:


Urbs deshumanitzada!,

rendes i rèdits...

promeses de moda

i uns pocs beneficiaris.


Nous, segle i mil.lenni.

Vell, el relat paradisiac:

Adan i Eva enganyats

amb la poma del dimoni.


No fa pensar?.

lunes, 9 de marzo de 2009

A LA MEUA MULLER

No és perquè siga avui

el dia que diuen que és.


No és prou motiu,

seria fictici

si fóra aixi.


És perquè...

l'avui meu

va començar

ahir,

quan em trobares

i et trobí.

Tu saps quan !.


És perquè...

m'has deixat creure

que sóc jo l'home,

el fort.

M'has deixat sempre

descansar en tu,

feliç al teu coixí

de força i saviesa.


És perquè...

el goig i la bellesa

semblaven buits

deixant-me el de dins.


I en la llengua que estime

i a la dona que vull,

sense no res de masclisme:

A la meua muller !-

--------------------


(demà tornaré contra els mata-terres)

DIA DE LA DONA

Assolellat, perdó però...faltaría més !.

I com que cadascú conta la història d'una manera diferent, ací està la meua:

-M'han educat amb el concepte qu'el dia de la dona cal celebrar-lo el mateix día que'l de l'home, és a dir cada jornada , de cada setmana , de cada mes de cada any de tota la vida. És que a ma casa, el segell de personeta el portàvem ja imprès en cada naiximent. Això no obstant, huit de març d'un any de la democràcia, en bona hora dones!. Tota pedra fa paret, encara que , parlant de parets, estiguen matant la terra...

-Cordial estreta de má a Wilson per l'article del dia internacional de la dona treballadora. També, com crec que m'ho permet la meua exacta edat, un bes afectuós per a Mabel per la moció presentada. Per cert que “algú” ha obviat o ablidat el punt segon...

-Altra tasca o altra manera de celebrar aquest huit de març, altres dones també i algun home infiltrat: han passat el matí a ma casa, fent un treball voluntari, sol remunerat amb la satisfacció de fer alguna cosa, lluita o protesta o ambdues, per les inquietuds en les quals creuen i per el dol que ja li porten ...perqè estan matant la terra.

-I dia de la dona també, la classificació encara en ús aixi ho diu, per a les que formen part del govern local. ---------------------de nou la meua edat y la convicció que tinc, m'han de permetre excusar i ometre el bes i els noms. El primer perquè no em naix, els segons, un perquè no ho sé, altre per còrrer un atapeït vel, un dels noms per no saber si és pseudònim o el seu nom.I en la memòria en tinc un altre que, conflicte contadictori, d'ell no vull ni enrecordar-me. I prou !.

En resum, el mateix qu'es diu dels homes: A totes les dones de bé: felicitacions per ser-lo. I a eixe, elemental i necessari , sustent per a les persones, el respecte i l'ajuda que ara necessita, al món i en el nostre poble , perque estan matant la terra.

Algunes dones ho saben !.

sábado, 7 de marzo de 2009

L'OU (somni esgavellat)

En realitat va ser malson.

El Poble* era un ou on, ademés del poblat, cabien tot el camp, horta i secà, marjal,barranc i part del llac de l'Albufera; clar, també el Port. Un ou que, en les mans de qui pensava qu'era d'ell, poguera beure-se'l!.

I en l'ou, qual arca de noé preparant-se per al diluvi (que en el meu somni tenia un altre nom), s'havien recollit alguns tipus d'animals, no sé si racionals. Les espècies “menors”no cabien ,no reunien condicions...

Les cares (o cal dir rostres ?) no les veia nítidament, però els noms i cognoms em segueixen mossegant la memòria, rosegant la ment. Crec qu'els recordaré sempre.

Què sort ! quan en el malson em vaig dir :”ja no aguante més...” el despertador aliat va vindre a salvar-me, junt a la veu i la imatge dolces de ma mare, pastis celest!, un desdejuni calent i el poder tan fort que embolica a qui no pot. Em van despertar i despullar de tan menyspreable somni. I més qu'em vaig alegrar de no ser dels de ...dins de l'ou.

Jo tinc el meu ( continue parlant del ou) i – quí sap?- potser que d'ací a pocs dies comence a piular algun pollet nou...



*n.a.: Catarroja

viernes, 6 de marzo de 2009

REFERENT

a l'article llegit en Altra Catarroja és possible , que encapçala dient: “Hi ha diners...però per a qui vulga lo senyor alcalde “, i després de llegirlo, amarar-me de xifres eloqüents, certes i demostrables (catarrogins, heu de llegir-lo), passe a

PREGUNTARME: què passaria si el titol diguera, hi ha diners...però per a qui vulga al senyor alcalde ?. Ens fariem rics, o més de un no eixiriem de pobre ?.

Be!, quan ja marejat pels milions que cita l'article, arribe a la lectura del darrer paràgraf on diu: “...i altres se'n van de l'Ajuntament amb les mans plenes” i jo, lamentablement això encara no ho he vist, el que se'n vagen!.


El primer que ho veja, que ho passe. Bon cap de setmana!.

PERILL

Cadells de linx

en temps de zel:

perill!.


Gossos famolencs

al lliura albir:

perill!.


Indret sense llei,

en zel i amb fam,

més perill!.


I al lloc on estem,

on cadascú és qui,

no hi ha perill ?.


No, què va!!.

jueves, 5 de marzo de 2009

POBLE QUE DORM...

Poble mort,

i el que és pitjor,

greument ferit

si es fa l'adormit.


No tens que tindre ganes,

és prou la necessitat

per a lluitar, i les armes,

la sostenibilitat!


¡Que la franja de horta,

acostant-se als dos milions

de metres quadrats,

mereix altres opinions!.


Les vivendes promeses?,

Poble catarrogí :

em calle, plore?,

o faig que me mame el dit ?


Les faran, pero no avui,

potser demá, però quí ?,

potser tant que el ben cert

és que el potser es perd.,

i que el negoci va endavant,

que

ja vorem què passa amb l'aigua,

la de beure i la de ploure,

ja vorem l'actual poble

com s'obri pas entre la ruïna...


Clar que si seguim dormint,

ens creurem qu'és un malson

i serem feliços...

i vorem que altres menjen perdius.

------------------------

(tampoc rima nou mil.lenni i

el nostre poble catarrogí)

miércoles, 4 de marzo de 2009

AMENAÇA

Déu m'allibere

de fer-la

...ni somiar-lo !


Somiar-lo tampoc ?

Val !, un poc,

però amb precaució,

que fa por...


només necessitava

vore escrita la paraula,

Déu m'allibere,

però em menja el dimoni,

la indignació

i el docte testimoni.


Torne ara de Paiporta,

xarrada i col.loqui

sobre la mort del horta...

Perdó!, sobre el nou mil.lenni.


La sensació renovada

i el latent poble veí,

m'ha fet escriure “amenaça”

i pensar en tu, Catarroja.

FATÍDIC FAT DEL N.M.

Signe de la destrucció.

Esmena ofegada, trencada i perduda; desconcert de la democràcia, foguera de la revolta.

Enganya del dret ciutadá, saqueig d'impostos sense fruits de profit.

Egoisme i narcisisme costosos. Inocències trencades per amors fingits; menyspreu de sexes utilitzats.

Enganys a pobles, negocis suculents disfressats d'honrats; ignoràncies absorbides amb l'afany de lideratge.

Vent malvat d'nys nefastos. Glòries destrossades amb mentides no aceptades.

Mans dures del camp, vestides d'executives. Llocs i càrrecs ocupats sense cap convicció, decisió ni saviesa. Camuflats sense passat, adobs de futurs incerts. I tot encobert . I tot i més pagat per un poble, també tot, resignat a pagar, a treballar i a callar.

Blasfèmia inhumana beneïda per algun capellà, verges , magdalenes i colla de combregants.

Rellotges parats amb coronaments d'or, a preu d'hortes desfetes, de camps jornalers, de una fanecada o de mitja i un poc més pel tros de sèquia de reg; de poble soterrat en tombes amagades, murs de formigó que tapen la vergonya.

Gent dividida a força de promeses que ningú pensa complir-les.

Homes i dones, maldestres i llestos els uns i els altres, que pot invertir-se. És igual, si el fatídic fat del n.m., ix cap a davant, anem tots a l'abisme. Ells i nosaltres, el poble!.


-L'espai confús opina-

martes, 3 de marzo de 2009

A LES HUIT DEL MATI

A migdia

espiga el per què


Al capvespre

el jardí de preguntes ple


I a l'hora que siga,

la cistella de respostes

buida!.


A més, l'ímpetu de la gent,

i el marc obert de la plaça

on cap tot el descontent,

donen por al cara a cara.

Que l'arrel no importa

però aci està el fruit...

i com a esvarosa hora,

la millor és a les huit.


(del matí, clar, que ja ha fet escola)

lunes, 2 de marzo de 2009

TALLER FALLER

Març recent i explosiu

obliga, vestit de saraguell,

“l'espai” a eixir del seu niu

i visita un taller faller.


La falla molt gran

li falta pintar el remat:

un gall gallard

i una gallina lloca.

Damunt d'una carabassa,

adornada en rajola i flor,

un rei (blanc, però ve de fora)

mostrant-los el nou tresor.


Per avall, la gentada xiulant

i dalt una sota demana:

Quant és el que us han pagat ?,

la resta de sotes i els cavalls

del tipic joc de la baralla,

retratats amb tot detall.


I “l'espai” més confus, ara

que ve de l'Altra Catarroja,

on llegeix “la realitat s'imposa...”

i al poble, el projecte no quadra.

La Villa està boja o morta ?,

sense diners, ni masclets ,ni horta,

per què xiula la gent de falla ?,

si abans de cremar-la es calla!.