En torna a fer, ara suau,
brillant per la llum del sol,
ajudant al vol
d'un colom que anuncia pau.
Un colom que, ho sé,
demà se'n va a anar,
tornarà al seu lloc,
al colomer reformat.
És diumenge,dia setè,
Déu i els seus, descansant.
En un abraç intens
la meua por i la d'ells.
De nou el vent desperta l'arbre
movent les branques i les ales,
tancant les boques,
callant paraules...
L'aleteig del colom
m'obri portes tancades
i a l'espill del sol
veig de nou...cóm sou!,
escolte la cançó d'ahir,
melodia grisa d'avui.
Les tenebres tornaràn
al obrir el forrellat
del noble i antic palau,
mentre vullga Déu i els vots
que tingueu vosaltres la clau.
El vent, el temps i jo,
espessos matolls soterrats,
direm fins a quan.
Ara, però mentre tant,
el colom remampren el vol,
és que tinc que acollirme,
com tu, a un clau cremant!.
Demà dilluns, més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario