domingo, 1 de febrero de 2009

De nou AL VENT

En torna a fer, ara suau,

brillant per la llum del sol,

ajudant al vol

d'un colom que anuncia pau.


Un colom que, ho sé,

demà se'n va a anar,

tornarà al seu lloc,

al colomer reformat.


És diumenge,dia setè,

Déu i els seus, descansant.

En un abraç intens

la meua por i la d'ells.


De nou el vent desperta l'arbre

movent les branques i les ales,

tancant les boques,

callant paraules...


L'aleteig del colom

m'obri portes tancades

i a l'espill del sol

veig de nou...cóm sou!,


escolte la cançó d'ahir,

melodia grisa d'avui.


Les tenebres tornaràn

al obrir el forrellat

del noble i antic palau,

mentre vullga Déu i els vots


que tingueu vosaltres la clau.


El vent, el temps i jo,

espessos matolls soterrats,

direm fins a quan.


Ara, però mentre tant,

el colom remampren el vol,


és que tinc que acollirme,

com tu, a un clau cremant!.


Demà dilluns, més.    

No hay comentarios: