(anònim: la mateixa terra,
la mateixa gent, La passió, diferent)
La mare va posar la cadira al gabinet, sala on ens recollien en les fredes vesprades de l'hivern. Posàven el tapet sobre la taula, on s'alternaven les funcions, ara menjar, ara sala d'estar,
de tertúlia d'intimitat familiar; unes altres vegades taller de brodat, adobs de roba o, per a les festes grans , obrador per a la menja.
Tres metres en cada costat, al capdavall nou quadrats. Però era el centre vital, el cor de la casa,on clapits paternes i paternals bombaven el fluït necessari per arribar a cada membre, a cada fill o net, al avi i fins i tot hi-havia de sobra per a cada gos.
La resta de la casa, un total de molts metres quadrats, importen menys encara que siguen zona principal. El que importa és la seua història, la de la mateixa familia que va nàixer centenars d'anys enrere, Familia encara no dispersada, habitants uns quants residents, uns altres- tots!- estant presents en el record, en cors i ments.
Heu sentit alguna vegada allò de estar sense estar ?. En aquesta casa, sempre.
A la mare, al començament, li semblava miratge; l'avi es va adonar més prompt. Abans de
l'última aprovació, la familia havia assajat resignació. Sense abandonar la lluita, com mai no cessaran els torrencials pensaments, clar, contra vosaltres!.
La vida d'un arbre, d'un hort, d'un poble, no es pot comprar ni vendre. I menys mirant de
reüll, com si es tinguera por.
Si aquest sentiment us sembla vulgar o pobre, Déu!, què podem pensar del vostre ?.
Meus, ni un minut més. De moment!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario