De sobte recorde paraules
d'antiga cançò de Raimon:
“Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble...”
Ai!, si fóra avui,
si fóra jo
o el poble en que visc:
què diría la cançò ?,
què esperaria el cos ?.
Clar, que sempre
em quedarà la mà,
sense aixada ni forquetes,
ací, en posarla, tinc mestres...
De sobte recorde promeses
de no ser fastigós ni groller.
Com jo sí que vull complir-les,
deixe, per ara, als roders.
No hay comentarios:
Publicar un comentario