Anunciades per al orage,
fortes ratxes de vent,
posant en alerta a l'home
per destrosses al paisatge.
Ai!, si l'home poguera
marcar senderes per l'aire,
esclavitzar-li el vol
i que'l vent ho comprenguera.
Si en lloc de destrossar
i omplir el cel de polseguera,
marcara al seu pas
una fina i nova estela,
si la ratxa forta ,
per forta, s'emprara
en fer el bé on domina,
si estimara el que té,
si pensara...
no pot pensar el vent ?.
Si del fictici pensament
sorgira una millora
al seu desficiós present,
jo...li votaria.
Cel rogenc,son ardent!
No hay comentarios:
Publicar un comentario