POTSER,

Quan sigues més vell,

l'avui irreal

es faça ja realitat.

Potser

l'incert d'aquest moment,

passat el temps,

siga la gran veritat.

Potser,

al final d'aquest sender,

el pou estiga ple

però sense profunditat.

Potser

pero cada vegada més cert,

no et servirà el diners,

ja no tindràs més que jo

i , com a bons companys,

puguem, potser, viatjar

a eixe regne nou...

del més ennlà, de l'eternitat.

Seriosament, per què no despertes

i et poses a pensar ?

Ja !!