miércoles, 4 de febrero de 2009

VENT

Per què no despertes l'home (*)

- i a la dona també -

 que no veu el roig de la terra

ni en ella res de verd.


Tampoc el gris brut

del que volen fer...


Per què no despertes a ambdós

i els fas vore clar

això que avui

palpen com a cecs.

Vent,

que segur saps més qu'ells,

per què no els fas comprendre

tot el mal que poden fer.

Vent,

mou-te!, suau però ferm,

en vol rasant pel meu poble.


( ...i per l'Ajuntement)

(*) home: es diu de tot aquell

que, a més de vot, tinga veu.

No hay comentarios: