Una de les més grans,
hi-ha dos o tres més,
amb les que poder jugar
quan el temps t'ofega,
quan el vent et fa mal.
Quan el que no passa,es queda,
i el foc no et calenta
perquè et crema,
quan el dia no és llum,
perquè la vida
és nit i fosca...
Quan l'obstacle et cega
i la idea et despulla,
i el foc te'l amaga el fum
o...abrigat et troves nu
O eres sols o tens por,
quan el arbre et tapa el bosc
o, per damunt de tot, quan vols,
està eixa paraula, el nom,
el incondicional sempre,
el sempre que cal
quan cal retrobarte,
quan ho necessites
o vols estar a l'alt.
Quan l'amor te ho demana
i ella, la paraula,
es fa l'ama als llavis
i res t'acovarda...
si et regires l'ànima,
del bosc més frondós,
sortirà el fort arbre,
el més ferm en la vida,
la paraula és...pare!
Ja sé, que a tu
no cal que t'ho diga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario