lunes, 9 de febrero de 2009

UNA DE LES PARAULES

Una de les més grans,

hi-ha dos o tres més,

amb les que poder jugar

quan el temps t'ofega,

quan el vent et fa mal.

Quan el que no passa,es queda,

i el foc no et calenta

perquè et crema,

quan el dia no és llum,

perquè la vida

és nit i fosca...

Quan l'obstacle et cega

i la idea et despulla,

i el foc te'l amaga el fum

o...abrigat et troves nu

O eres sols o tens por,

quan el arbre et tapa el bosc

o, per damunt de tot, quan vols,

està eixa paraula, el nom,

el incondicional sempre,

el sempre que cal

quan cal retrobarte,

quan ho necessites

o vols estar a l'alt.

Quan l'amor te ho demana

i ella, la paraula,

es fa l'ama als llavis

i res t'acovarda...

si et regires l'ànima,

del bosc més frondós,

sortirà el fort arbre,

el més ferm en la vida,

la paraula és...pare!

Ja sé, que a tu

no cal que t'ho diga.

No hay comentarios: