El propi esforç,
el crit, la por,
són prou
per l'agonia i la mort.
La sang, el cor,
el muscle cansat,
el cap en flama
i el foc de les mans;
el cap en alerta,
el instint innat
de defendre's quan cal...
el cos, la carn
sempre a l'alba
del dia del desenllaç.
El propi esforç
per la lluita
i el mal disfrassat
han segut prou.
Han trencat les ales,
han parat el vol,
però les ganes,
l'afany,
ho mamprendran
de nou.
( i tu estaràs, Miquel, estaràs )
No hay comentarios:
Publicar un comentario