L'oblit i la distància,
el silenci...
el desconcert absolut,
el despotisme més cert,
algun arbre ferit
i el dupte.
La mirada de reüll;
esclau i a l'aire
algun sospir.
Intolerància,
casa del poble
que no és d'ell.
Ajuntament, vol d'ocells
i alguna gavina
fóra del seu temps-
Casa gran,
compromis d'allunyament,
afany de trobada
del perdut vent;
balada pobra
sense nota intel.ligent,
música d'un poble,
meritori pentagrama,
música i paraula
avui callada.
Palau noble i vell.
Antic ateneu i fòrum gloriós,
avui bordell.
Abocador silenciós,
nou magatzem...
de vetles , mornells,
forques, aixades,
pales, llauradores,
espardenyes i tregilles...
de mantellines d'encaix
i roba de treballar.
Ara,tot, al forat,
al oblit i a la distància
perquè'l palau s'ha tornat,
´
per l'atmosfera actual,
en "casa de tolerància".
No hay comentarios:
Publicar un comentario