Cenyit al treball
inabastable
de buscar diners,
per al poble!.
Arrecerat
en el temps i el lloc
per els pàmpols,
la vinya és tot.
Calze de la salvació,
en mans d'ell,
inaplazable!,
déu,alcalde?
Seny sense claror,
potser el meu.
I jo, llenyataire ateu
del bosc devastador,
el que s'ha inventat vostè,
el seu cor d'àngels
i els apòstols de la seua fe,
que creuen-diuen-en Déu,
(que no és de vosté i d'ells)
qu és un poquet de tots,
i dels que li obeeixen, més!,
li ha manat Ell
que faça ...el que fa?.
(Adéu!, però el meu)
No hay comentarios:
Publicar un comentario