lunes, 23 de febrero de 2009

“JO SÓC LA VINYA...”

Cenyit al treball

inabastable

de buscar diners,

per al poble!.


Arrecerat

en el temps i el lloc

per els pàmpols,

la vinya és tot.


Calze de la salvació,

en mans d'ell,

inaplazable!,

déu,alcalde?

Seny sense claror,

potser el meu.

I jo, llenyataire ateu

del bosc devastador,


el que s'ha inventat vostè,

el seu cor d'àngels

i els apòstols de la seua fe,


que creuen-diuen-en Déu,

(que no és de vosté i d'ells)

qu és un poquet de tots,

i dels que li obeeixen, més!,

li ha manat Ell

que faça ...el que fa?.


(Adéu!, però el meu)

No hay comentarios: