¿No heu sentit mai,
en la quietud de la nit,
un sorollet
que es mescla amb la calma?
¿No heu tingut por,
com ho estic tenint jo ara?
Sóc prou valent
d'aguaitar per la finestra.
M'encoratja més
la serena foscor,
la càlida serenitat,
però em dona més por
no trobar res estrany...
cap lladre malcarat,
ni armes blanques o de foc.
Tampoc paraules d'amenaça
ni pasos en la oscuritat.
I jo, disposat a fer-li front
al que fora que haguera fóra.
Però no hi ha res
i estalla la tempesta,
la por, la meua , torna
perquè algun soroll m'ha despertat.
Ara està clar,
no ve de dins de ma casa,
ve d'altre lloc, d'altra plaça
i siga com siga...vol entrar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario