No plantaré més flors
si no van a creixer
ni a pintar de viu color
el tapis del groc silvestre.
No plantaré més flors
que no han d'encoratjar
si no les deixen...
si no em deixen somiar
en paradisos
ni en verds vergers,
no m'arraparé les mans,
al edén seu,
buscant rebrots i empeltats.
Ja no podré, no caldrà
si la destrucció parda
podreix total la saba
ferint de mort els ullals.
Si la ment canosa
es mescla amb la primerenca,
i s'embruten una a l'altra;
si el concepte canvia,
si en mi mateix
el cansament mana,
no plantaré més flors.
(No faré collita. És el que vols?)
No hay comentarios:
Publicar un comentario